Humiliació absoluta

Castellà obligat a la roda de premsa del Barça-Tau

Directe!cat / 29.05.2008

L'ACB prohibeix parlar en català

A llista d'associacions i entitats espanyoles que mantenen una actitud centralista, retrògrada i excloent amb les diverses llengües de l'Estat cal sumar-hi des d'avui l'ACB, l'Associació de Clubs de Bàsquet espanyols. A la roda de premsa prèvia al primer partit de la final Barça-Tau, el moderador va obligar als capitans d'ambdós equips, els catalans Roger Grimau i Sergi Vidal, a deixar de contestar en català i fer-ho en castellà.
Ambdós jugadors van començar les seves intervencions en català, la manera natural d'expressar-se un jugador català quan competeix a Catalunya, però el moderador enviat per l'ACB va obligar-los a canviar al castellà, mostrant un menyspreu absolut per la llengua que es parla a aquest país.

No van tolerar-se respostes en les dues llengües -primer en català, després la mateixa resposta en castellà, com es fa en algunes rodes de premsa futbolístiques.

El català a Catalunya Nord

El camí del nord
per Vicent Partal
Vilaweb, dijous, 8 de maig de 2008

La recuperació de la identitat catalana al nord és un fet indiscutible. Amb arrels al maig del 68, que va veure la formació dels primers nuclis sòlids de nacionalistes, i una extensió insòlita avui. Ahir Daniel Mach, un diputat de la UMP, el partit del govern, va ser el primer a gosar parlar en català a l'Assemblea francesa. Igual que passa al parlament espanyol el feren callar, però el gest no ha passat, ni de bon tros, desapercebut.

I si el sumem a la seqüència de fets ocorreguts aquests darrers mesos, resulta ben evident que alguna cosa es mou al nord, profunda. Potser no és com l'havíem esperada, però és. De primer, el Consell va proclamar el català llengua oficial de la institució: una novetat absoluta. Per primera vegada des de l'ocupació francesa, una institució nord-catalana feia un pas com aquest. Després el regidor d'Esquerra al consistori de Perpinyà va intervenir, també en català, en el plenari, amb l'única protesta d'un regidor d'extrema dreta. Però ahir el simbolisme del gest fou enorme. Un diputat català, i no pas un independentista, sinó un home de la majoria, defensà l'oficialitat del català al cor mateix de la república, a l'Assemblea, amb el suport de tots els diputats catalans de dreta i d'esquerra, i arribà fins i tot a pronunciar una llarga frase en la nostra llengua, abans que el sorprès president del parlament francès no tinguera temps de tallar-lo.

La seqüència és positiva i molt interessant. Sorprèn que siguen polítics de partits francesos que defensen el català, però això és, a la vegada, un magnífic indici de la reivindicació de la llengua, que s'estén i s'eixampla. I també de la feina de grups, associacions i partits catalanistes, que ha estat molt eficaç. Fàcil, no ho serà gaire, però si fa uns quants anys ens hagueren dit que això passaria, no ens ho hauríem cregut. Vol dir que hi ha camí, també al nord.

La normalització a les Illes Balears

Directe!cat 05.05.2008

El Govern balear insta els funcionaris a utilitzar només el català

Vol aconseguir la normalització completa de l'Administració


Sembla que els temps canvien a l'administració de les Illes Balears. La Direcció General de Política Lingüística de la Conselleria d'Educació del Govern balear ha iniciat una campanya per tal de fomentar del català entre els treballadors de l'administració autonòmica per tal de reactivar-ne l'ús en les comunicacions amb els ciutadans. Es distribuiran 30.000 fulls informatius, en els quals es recorda que la senyalització institucional ha de ser únicament en català.
La directora general de la institució que vetlla per la política lingüística en l'Executiu, Margalida Tous, creu que la campanya ha de "recordar que el català és la llengua pròpia del Govern". Per això el català ha de ser la llengua vehicular de les publicacions institucionals, l'idioma principal d'atenció al públic, i també, la llengua que s'usi normalment durant les intervencions oficials.

La campanya vol aconseguir la completa normalització lingüística del Govern balear després dels anys de l'espanyolització desacomplexada que practicaven els governs del Partit Popular.