La vila de Perpinyà aprova la Carta Municipal pel Català
El text es va ratificar per unanimitat
12/06/10 02:00 - Perpinyà - Esteve Carrera
«El Consell Municipal de Perpinyà reconeix oficialment, al costat de la llengua francesa, el català com a llengua històrica de la vila.»Així comença l'article 1 de la Carta Municipal pel Català que van aprovar per unanimitat els regidors de la capital del Rosselló aquest dijous 10 de juny.
Els nou articles de la carta, detallen els objectius que es pretenen aconseguir amb aquesta iniciativa: garantir la pervivència i la transmissió de la llengua catalana; permetre l'ús del català a cada perpinyanès que el vulgui fer servir; assegurar la presència de la llengua catalana als diversos camps de la vida pública i social de Perpinyà, a través del desenvolupament del bilingüisme, i contribuir a la integració dels nous habitants i participar en la cohesió social i el desenvolupament econòmic del país. Per aconseguir aquests objectius, la carta planteja cinc eixos principals: l'ensenyament, el servei a la infància, la senyalització, els serveis i l'ús social, i els mitjans de comunicació. Segons aquest text, tots els serveis i organismes municipals han d'integrar la dimensió de la llengua catalana, especialment en tot el que afecta la comunicació amb el públic i la senyalització. Jaume Roure, regidor d'Afers Catalans i de Cooperació Transfronterera, i encarregat de presentar la carta, considera que s'ha aconseguit una «feina ben feta»: «Després d'aprovar al 1993 el lema Perpinyà la Catalana, després dels noms de carrers i la retolació en català, la carta marca una etapa decisiva.»
«Hem fet un pas molt important»
Pel batlle de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, la Carta Municipal aprovada aquest dijous és un pas important: «Venim d'una situació en la qual un organisme municipal, l'Institut Font Nova, s'encarrega de la promoció del català per a l'Ajuntament. Amb la Carta Municipal, el que fem és integrar l'ús del català dins els serveis de l'Ajuntament; el català a Perpinyà ja no dependrà d'un servei extern», precisa l'alcalde. A la pregunta de si a partir d'ara un usuari podrà ser atès amb documentació en català pels serveis municipals, la resposta de Jean-Marc Pujol és clarament afirmativa. El batlle també considera molt important que aquest text s'hagi aprovat per unanimitat. Però les sessions del Consell Municipal de Perpinyà es continuaran fent en francès. Tot i que en un mandat anterior un regidor d'ERC es va fer notar fent totes les seves intervencions en català, la llengua oficial de la República continua sent el francès, també a Perpinyà. «Això no canvia, no depèn de nosaltres, no és competència municipal; poden sortir expressions en català en els debats, però les hem de traduir en les actes», precisa Jean-Marc Pujol.
diumenge, 13 de juny del 2010
diumenge, 16 de maig del 2010
L'estat francès i el CGPJ espanyol exigeixen als tribunals catalans que no remetin sentències en català
De Vilaweb, 17 de maig 2010
L'estat francès i el CGPJ espanyol exigeixen als tribunals catalans que no remetin sentències en català
Les sentències redactades en català van disminuir el 2009
El Ministeri de Justícia francès i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) espanyol han instat als jutges de Catalunya que no remetin escrits en català als tribunals de l'estat francès perquè així vulneren el reglament d'usos lingüístics. França ha fet arribar una queixa al CGPJ i aquest ha enviat una carta a la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Maria Euigenia Alegret, per recordar-li que l'estat francès solament accepta comunicacions judicials en anglès, alemany, italià i espanyol, a part del francès.
Descens de les sentències en català
El número de sentències redactades en català als jutjats de Catalunya va baixar el 2009 respecte a l'any anterior. Es van dictar un 18,9% de sentències en català, mentre que el 2008 van ser el 19,4%, segons es pot extreure de la memòria anual del TSJC.
El moment de màxima utilització del català es va produir el 2004, amb un 20,6% i, des d'aleshores ha anat disminuïnt progressivament. La proporció de recursos que arriben al TSJC és molt semblant a la de sentències. L'any passat es van presentar 16 recursos en català per 135 en castellà. De la mateixa manera, es va presentar un recurs de queixa en català, per 29 en castellà.
L'estat francès i el CGPJ espanyol exigeixen als tribunals catalans que no remetin sentències en català
Les sentències redactades en català van disminuir el 2009
El Ministeri de Justícia francès i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) espanyol han instat als jutges de Catalunya que no remetin escrits en català als tribunals de l'estat francès perquè així vulneren el reglament d'usos lingüístics. França ha fet arribar una queixa al CGPJ i aquest ha enviat una carta a la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Maria Euigenia Alegret, per recordar-li que l'estat francès solament accepta comunicacions judicials en anglès, alemany, italià i espanyol, a part del francès.
Descens de les sentències en català
El número de sentències redactades en català als jutjats de Catalunya va baixar el 2009 respecte a l'any anterior. Es van dictar un 18,9% de sentències en català, mentre que el 2008 van ser el 19,4%, segons es pot extreure de la memòria anual del TSJC.
El moment de màxima utilització del català es va produir el 2004, amb un 20,6% i, des d'aleshores ha anat disminuïnt progressivament. La proporció de recursos que arriben al TSJC és molt semblant a la de sentències. L'any passat es van presentar 16 recursos en català per 135 en castellà. De la mateixa manera, es va presentar un recurs de queixa en català, per 29 en castellà.
dimecres, 11 de novembre del 2009
El ridícul del diari "La Vanguardia"
De Vilaweb, dimecres, 11 de novembre de 2009
El ridícul de La Vanguardia
per Vicent Partal
La Vanguardia és l'excepció a Barcelona. És l'únic diari monolingüe castellà de la ciutat i la seua militància persistent en aquest sentit fa temps que crida notablement l'atenció. Però, malgrat això, el director, José Antich, es permetia ahir de donar lliçons de saviesa lingüística qualificant de 'ridícul' que el Parlament de Catalunya posara traductors de català a espanyol i viceversa per atendre degudament la visita d'una delegació nicarangüenca. La veritat és que el seu argument feia feredat.
El director de La Vanguardia diu, en la llengua en què escriu en públic cada dia, que 'no sembla la cosa més edificant' que els nicaragüencs escoltaren amb 'els auriculars posats' els discursos dels diputats catalans. No gosa dir-ho claret, però diu, i per això fa feredat, que el Parlament de Catalunya hauria d'haver renunciat a la llengua pròpia, no sé si en aquest cas o amb qualsevol excusa. No ho diu clar, però s'entén fàcilment que el senyor Antich vol dir que ell hauria desitjat que els diputats hagueren parlat directament en castellà, com fa el seu diari cada dia. Perquè, encara que no ho diga tampoc, interprete que el senyor Antich deu comptar que els nicaragüencs no entenen d'entrada el català, de manera que, havien de ser els diputats catalans els qui havien de canviar de llengua, per caure en el 'ridícul'.
Per sort, no ho van fer. Començant per David Minoves, secretari de Cooperació i Solidaritat del govern, que no va perdre gens de vista que les institucions també tenen obligacions envers la pròpia dignitat, perquè no són únicament una col·lecció d'individus, ans representen un país, amb les obligacions que això implica. Parlar en una seu parlamentària no és parlar en un bar, i això exigeix una correcció, un protocol i un respecte de les formes. Respecte que inclou, al Parlament de Catalunya i en qualsevol parlament del món, uns usos lingüístics també simbòlics; també. Que al cap i a la fi, és per això que el president Sarkozy no parla mai en anglès en una seu parlamentària i sí que ho fa, si cal, en una entrevista televisiva. O que la cancellera Merkel s'adreça sempre, en públic, en alemany al president Medvèdev, per més que parle molt bé el rus. O que Juan Carlos de Borbón parla en espanyol en les cimeres internacionals encara que els seus interlocutors sàpiguen tots anglès, llengua que, segons que diuen, practica a casa cada dia.
Vicent Partal
El ridícul de La Vanguardia
per Vicent Partal
La Vanguardia és l'excepció a Barcelona. És l'únic diari monolingüe castellà de la ciutat i la seua militància persistent en aquest sentit fa temps que crida notablement l'atenció. Però, malgrat això, el director, José Antich, es permetia ahir de donar lliçons de saviesa lingüística qualificant de 'ridícul' que el Parlament de Catalunya posara traductors de català a espanyol i viceversa per atendre degudament la visita d'una delegació nicarangüenca. La veritat és que el seu argument feia feredat.
El director de La Vanguardia diu, en la llengua en què escriu en públic cada dia, que 'no sembla la cosa més edificant' que els nicaragüencs escoltaren amb 'els auriculars posats' els discursos dels diputats catalans. No gosa dir-ho claret, però diu, i per això fa feredat, que el Parlament de Catalunya hauria d'haver renunciat a la llengua pròpia, no sé si en aquest cas o amb qualsevol excusa. No ho diu clar, però s'entén fàcilment que el senyor Antich vol dir que ell hauria desitjat que els diputats hagueren parlat directament en castellà, com fa el seu diari cada dia. Perquè, encara que no ho diga tampoc, interprete que el senyor Antich deu comptar que els nicaragüencs no entenen d'entrada el català, de manera que, havien de ser els diputats catalans els qui havien de canviar de llengua, per caure en el 'ridícul'.
Per sort, no ho van fer. Començant per David Minoves, secretari de Cooperació i Solidaritat del govern, que no va perdre gens de vista que les institucions també tenen obligacions envers la pròpia dignitat, perquè no són únicament una col·lecció d'individus, ans representen un país, amb les obligacions que això implica. Parlar en una seu parlamentària no és parlar en un bar, i això exigeix una correcció, un protocol i un respecte de les formes. Respecte que inclou, al Parlament de Catalunya i en qualsevol parlament del món, uns usos lingüístics també simbòlics; també. Que al cap i a la fi, és per això que el president Sarkozy no parla mai en anglès en una seu parlamentària i sí que ho fa, si cal, en una entrevista televisiva. O que la cancellera Merkel s'adreça sempre, en públic, en alemany al president Medvèdev, per més que parle molt bé el rus. O que Juan Carlos de Borbón parla en espanyol en les cimeres internacionals encara que els seus interlocutors sàpiguen tots anglès, llengua que, segons que diuen, practica a casa cada dia.
Vicent Partal
dissabte, 30 de maig del 2009
L'extrema dreta contra el català a Mallorca
Díez i Rivera se sumen a la manifestació de l'extrema dreta contra el català a Mallorca
Un grup de joves desplega una pancarta en favor del català i contra el feixisme davant dels manifestants
Vilaweb, dissabte, 30/05/2009
Unes dues mil persones han participat avui a Palma a la manifestació convocada per l’associació Círculo Balear amb el lema ‘Nuestras lenguas nos unen. Volem llibertat d'elecció’. Protestaven per la ‘imposició’ del català en l'educació, la sanitat i l'administració pública balears. Uns joves disfressats de capellans i agents de la guàrdia civil han desplegat una gran pancarta on s'hi podia llegir: ‘Català, sí sí sí sí, Feixisme no no no no’.
Al capdavant de la manifestació s'hi ha pogut veure el president del Círculo Balear, Jorge Campos, que ha dit que a la marxa han assistit vint-i-cinc mil persones. També hi havia la presidenta d'Unión, Progreso y Democracia, Rosa Díez, i el president de Ciutadans, Albert Rivera.
Un grup de joves desplega una pancarta en favor del català i contra el feixisme davant dels manifestants
Vilaweb, dissabte, 30/05/2009
Unes dues mil persones han participat avui a Palma a la manifestació convocada per l’associació Círculo Balear amb el lema ‘Nuestras lenguas nos unen. Volem llibertat d'elecció’. Protestaven per la ‘imposició’ del català en l'educació, la sanitat i l'administració pública balears. Uns joves disfressats de capellans i agents de la guàrdia civil han desplegat una gran pancarta on s'hi podia llegir: ‘Català, sí sí sí sí, Feixisme no no no no’.
Al capdavant de la manifestació s'hi ha pogut veure el president del Círculo Balear, Jorge Campos, que ha dit que a la marxa han assistit vint-i-cinc mil persones. També hi havia la presidenta d'Unión, Progreso y Democracia, Rosa Díez, i el president de Ciutadans, Albert Rivera.
dimecres, 18 de març del 2009
El PSC vota contra l'ús de la llengua catalana al Congrés espanyol
PSOE i PP impedeixen una moció d’ERC a favor del català a la Cambra baixa.
El Singular Digital, 17/03/2009
PSOE i PP han impedit l’aprovació d’una moció d’Esquerra per instar al Congrés a normalitzar l’ús de la llengua catalana al Congrés. La iniciativa, defensada pel diputat republicà Joan Tardà, ha estat finalment rebutjada pels dos partits d’àmbit estatal, inclosos els 25 diputats del PSC.
“D’ençà de l’any 2004 que s’han fet múltiples intents per permetre l’ús del català a la Cambra baixa, i fins i tot Zapatero va defensar l’ús de llengua catalana a les institucions europees, però finalment s’ha impedit la normalització de l’ús de les llengües oficials diferents a la catalana”, ha explicat Tardà.
El parlamentari independentista ha comentat que el partit socialista “s’hi ha negat en rodó, cosa que ha impedit aprovar el conjunt de mesures en les quals sí que hi havia acord, com la participació de Catalunya en el disseny de les polítiques espanyoles respecte al reconeixement de la llengua catalana a Europa o avançar cap al plurilingüisme en l’administració general de l’Estat”.
Esquerra no ha volgut retirar la demanda sobre l’ús del català al Congrés, com exigien els socialistes per aprovar la resta dels punts de la moció. En un comunicat, els republicans indiquen que el PSOE “ha estat durant anys donant allargues a la resolució d’aquest conflicte argumentant raons reglamentàries”.
“Finalment, però el grup socialista ha hagut d’optar entre permetre l’ús del català al Congrés o impedir-ho, tot optant per la darrera”, afegeixen. Tardà ha dit des de la tribuna que ERC no afluixarà, “són ells els qui han decidit solemnement prohibir l’ús del català”. “Són vostès els qui ens aboquen al conflicte” ha sentenciat.
El Singular Digital, 17/03/2009
PSOE i PP han impedit l’aprovació d’una moció d’Esquerra per instar al Congrés a normalitzar l’ús de la llengua catalana al Congrés. La iniciativa, defensada pel diputat republicà Joan Tardà, ha estat finalment rebutjada pels dos partits d’àmbit estatal, inclosos els 25 diputats del PSC.
“D’ençà de l’any 2004 que s’han fet múltiples intents per permetre l’ús del català a la Cambra baixa, i fins i tot Zapatero va defensar l’ús de llengua catalana a les institucions europees, però finalment s’ha impedit la normalització de l’ús de les llengües oficials diferents a la catalana”, ha explicat Tardà.
El parlamentari independentista ha comentat que el partit socialista “s’hi ha negat en rodó, cosa que ha impedit aprovar el conjunt de mesures en les quals sí que hi havia acord, com la participació de Catalunya en el disseny de les polítiques espanyoles respecte al reconeixement de la llengua catalana a Europa o avançar cap al plurilingüisme en l’administració general de l’Estat”.
Esquerra no ha volgut retirar la demanda sobre l’ús del català al Congrés, com exigien els socialistes per aprovar la resta dels punts de la moció. En un comunicat, els republicans indiquen que el PSOE “ha estat durant anys donant allargues a la resolució d’aquest conflicte argumentant raons reglamentàries”.
“Finalment, però el grup socialista ha hagut d’optar entre permetre l’ús del català al Congrés o impedir-ho, tot optant per la darrera”, afegeixen. Tardà ha dit des de la tribuna que ERC no afluixarà, “són ells els qui han decidit solemnement prohibir l’ús del català”. “Són vostès els qui ens aboquen al conflicte” ha sentenciat.
dijous, 26 de febrer del 2009
El PSOE es resisteix que s'utilitzi el català al Congrés espanyol
Diari Avui, 26.02.2009
El debat sobre si és possible dur a terme alguna modificació del reglament per normalitzar l’activitat parlamentària al Congrés els mesos considerats inhàbils –gener, juliol i agost– va servir als grups de CiU i ERC per posar sobre la taula l’antiga reivindicació perquè es permeti l’ús del català a la cambra baixa. La reacció del grup del PSOE va ser contundent: “Constitucionalment i reglamentàriament, la llengua del Congrés és el castellà”.
El portaveu socialista, José Antonio Alonso, es va mostrar així de taxatiu davant la insistència dels periodistes per conèixer si tenien intenció d’obrir la porta a un ús limitat de les llengües cooficials, i va insistir que el castellà “és i ha de ser la llengua en què es duu a terme la feina parlamentària”. En l’anterior legislatura l’expresident del Congrés Manuel Marín havia permès una utilització restringida del català, sempre que, a més, la intervenció anés acompanyada d’una traducció immediata. Pocs dies després el mateix Marín es va fer enrere, però els grups anomenats minoritaris no es van donar per vençuts i van insistir a negociar que el reglament inclogués algun tipus de reconeixement del català, l’euskera i el gallec. En aquell moment el grup del PSOE esgrimia com a pretext per aturar el debat la negativa del PP a admetre l’ús d’aquestes llengües als plens del Congrés.
Ahir, aprofitant la discussió promoguda pel PP sobre l’habilitació dels mesos en què hi ha una activitat parlamentària molt limitada i l’encàrrec d’un estudi de viabilitat de la proposta, el portaveu adjunt de CiU, Josep Sánchez Llibre, i el cap de files d’ERC, Joan Ridao, van insistir que si finalment hi ha una modificació del reglament del Congrés, aquesta ha de servir per garantir la presència del català a la cambra. Ridao ja va reobrir aquest debat la setmana passada enviant una carta als portaveus en què els emplaçava a reunir-se per plantejar la possibilitat de fer front comú davant l’actual president del Congrés, José Bono.
El debat sobre si és possible dur a terme alguna modificació del reglament per normalitzar l’activitat parlamentària al Congrés els mesos considerats inhàbils –gener, juliol i agost– va servir als grups de CiU i ERC per posar sobre la taula l’antiga reivindicació perquè es permeti l’ús del català a la cambra baixa. La reacció del grup del PSOE va ser contundent: “Constitucionalment i reglamentàriament, la llengua del Congrés és el castellà”.
El portaveu socialista, José Antonio Alonso, es va mostrar així de taxatiu davant la insistència dels periodistes per conèixer si tenien intenció d’obrir la porta a un ús limitat de les llengües cooficials, i va insistir que el castellà “és i ha de ser la llengua en què es duu a terme la feina parlamentària”. En l’anterior legislatura l’expresident del Congrés Manuel Marín havia permès una utilització restringida del català, sempre que, a més, la intervenció anés acompanyada d’una traducció immediata. Pocs dies després el mateix Marín es va fer enrere, però els grups anomenats minoritaris no es van donar per vençuts i van insistir a negociar que el reglament inclogués algun tipus de reconeixement del català, l’euskera i el gallec. En aquell moment el grup del PSOE esgrimia com a pretext per aturar el debat la negativa del PP a admetre l’ús d’aquestes llengües als plens del Congrés.
Ahir, aprofitant la discussió promoguda pel PP sobre l’habilitació dels mesos en què hi ha una activitat parlamentària molt limitada i l’encàrrec d’un estudi de viabilitat de la proposta, el portaveu adjunt de CiU, Josep Sánchez Llibre, i el cap de files d’ERC, Joan Ridao, van insistir que si finalment hi ha una modificació del reglament del Congrés, aquesta ha de servir per garantir la presència del català a la cambra. Ridao ja va reobrir aquest debat la setmana passada enviant una carta als portaveus en què els emplaçava a reunir-se per plantejar la possibilitat de fer front comú davant l’actual president del Congrés, José Bono.
dilluns, 10 de novembre del 2008
La vitalitat del català, malgrat tot
Vilaweb, dilluns, 10/11/2008
La vitalitat del català, malgrat tot
Avui s'inaugura a l'Institut d'Estudis Catalans una exposició de la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana
Al marge de la polèmica entre optimistes i pessimistes sobre el futur de la llengua, l'exposició 'Realitat i vitalitat de la llengua catalana' fa una radiografia de l'ús social del català, objectiva i 'sense amagar res', segons que ha explicat a VilaWeb Jordi Solé i Camardons, que n'és el comissari. A banda analitzar la situació, l'exposició, que s'inaugura avui a l'Institut d'Estudis Catalans, invita a un exercici d'autoestima i d'exigència.
L'exposició, preparada per la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC), fa veure l'estat de la llengua a cada territori en facetes diverses: literatura, música, internet, tipus de parlants...
'Encara que sovint no n'estiguem satisfets, explica Solé, sociolingüista i assessor LIC (Llengua, Interculturalitat i Cohesió social) del Departament d'Educació de la Generalitat, la vitalitat de la llengua és extraordinària.' Ara, si els catalano-parlants en fóssim conscients, 'podríem anar més enllà'. 'Cal ser més actius, exigir més a les autoritats.' Segons Solé, cal no deixar-se endur per la tristor i el cansament en situacions força corrents, com ara que no ens entenguin en català en un restaurant o en un comerç, i aprofitar la situació com una oportunitat per a fer entendre al nostre interlocutor que la llengua és un valor positiu. I un diagnòstic per al futur: 'L'única manera d'aturar el procés de substitució lingüística del català pel castellà és esdevenint un estat independent'; l'experiència demostra, explica Solé, que tant l'estat espanyol com el francès no han defensat la llengua, sinó que l'han reprimida i menystinguda sempre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)