diumenge, 13 de juny de 2010

El català, cooficial a Perpinyà

La vila de Perpinyà aprova la Carta Municipal pel Català
El text es va ratificar per unanimitat

12/06/10 02:00 - Perpinyà - Esteve Carrera

«El Consell Municipal de Perpinyà reconeix oficialment, al costat de la llengua francesa, el català com a llengua històrica de la vila.»Així comença l'article 1 de la Carta Municipal pel Català que van aprovar per unanimitat els regidors de la capital del Rosselló aquest dijous 10 de juny.

Els nou articles de la carta, detallen els objectius que es pretenen aconseguir amb aquesta iniciativa: garantir la pervivència i la transmissió de la llengua catalana; permetre l'ús del català a cada perpinyanès que el vulgui fer servir; assegurar la presència de la llengua catalana als diversos camps de la vida pública i social de Perpinyà, a través del desenvolupament del bilingüisme, i contribuir a la integració dels nous habitants i participar en la cohesió social i el desenvolupament econòmic del país. Per aconseguir aquests objectius, la carta planteja cinc eixos principals: l'ensenyament, el servei a la infància, la senyalització, els serveis i l'ús social, i els mitjans de comunicació. Segons aquest text, tots els serveis i organismes municipals han d'integrar la dimensió de la llengua catalana, especialment en tot el que afecta la comunicació amb el públic i la senyalització. Jaume Roure, regidor d'Afers Catalans i de Cooperació Transfronterera, i encarregat de presentar la carta, considera que s'ha aconseguit una «feina ben feta»: «Després d'aprovar al 1993 el lema Perpinyà la Catalana, després dels noms de carrers i la retolació en català, la carta marca una etapa decisiva.»
«Hem fet un pas molt important»

Pel batlle de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, la Carta Municipal aprovada aquest dijous és un pas important: «Venim d'una situació en la qual un organisme municipal, l'Institut Font Nova, s'encarrega de la promoció del català per a l'Ajuntament. Amb la Carta Municipal, el que fem és integrar l'ús del català dins els serveis de l'Ajuntament; el català a Perpinyà ja no dependrà d'un servei extern», precisa l'alcalde. A la pregunta de si a partir d'ara un usuari podrà ser atès amb documentació en català pels serveis municipals, la resposta de Jean-Marc Pujol és clarament afirmativa. El batlle també considera molt important que aquest text s'hagi aprovat per unanimitat. Però les sessions del Consell Municipal de Perpinyà es continuaran fent en francès. Tot i que en un mandat anterior un regidor d'ERC es va fer notar fent totes les seves intervencions en català, la llengua oficial de la República continua sent el francès, també a Perpinyà. «Això no canvia, no depèn de nosaltres, no és competència municipal; poden sortir expressions en català en els debats, però les hem de traduir en les actes», precisa Jean-Marc Pujol.

diumenge, 16 de maig de 2010

L'estat francès i el CGPJ espanyol exigeixen als tribunals catalans que no remetin sentències en català

De Vilaweb, 17 de maig 2010

L'estat francès i el CGPJ espanyol exigeixen als tribunals catalans que no remetin sentències en català


Les sentències redactades en català van disminuir el 2009

El Ministeri de Justícia francès i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) espanyol han instat als jutges de Catalunya que no remetin escrits en català als tribunals de l'estat francès perquè així vulneren el reglament d'usos lingüístics. França ha fet arribar una queixa al CGPJ i aquest ha enviat una carta a la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Maria Euigenia Alegret, per recordar-li que l'estat francès solament accepta comunicacions judicials en anglès, alemany, italià i espanyol, a part del francès.

Descens de les sentències en català

El número de sentències redactades en català als jutjats de Catalunya va baixar el 2009 respecte a l'any anterior. Es van dictar un 18,9% de sentències en català, mentre que el 2008 van ser el 19,4%, segons es pot extreure de la memòria anual del TSJC.

El moment de màxima utilització del català es va produir el 2004, amb un 20,6% i, des d'aleshores ha anat disminuïnt progressivament. La proporció de recursos que arriben al TSJC és molt semblant a la de sentències. L'any passat es van presentar 16 recursos en català per 135 en castellà. De la mateixa manera, es va presentar un recurs de queixa en català, per 29 en castellà.