dimecres, 11 de novembre del 2009

El ridícul del diari "La Vanguardia"

De Vilaweb, dimecres, 11 de novembre de 2009

El ridícul de La Vanguardia
per Vicent Partal

La Vanguardia és l'excepció a Barcelona. És l'únic diari monolingüe castellà de la ciutat i la seua militància persistent en aquest sentit fa temps que crida notablement l'atenció. Però, malgrat això, el director, José Antich, es permetia ahir de donar lliçons de saviesa lingüística qualificant de 'ridícul' que el Parlament de Catalunya posara traductors de català a espanyol i viceversa per atendre degudament la visita d'una delegació nicarangüenca. La veritat és que el seu argument feia feredat.

El director de La Vanguardia diu, en la llengua en què escriu en públic cada dia, que 'no sembla la cosa més edificant' que els nicaragüencs escoltaren amb 'els auriculars posats' els discursos dels diputats catalans. No gosa dir-ho claret, però diu, i per això fa feredat, que el Parlament de Catalunya hauria d'haver renunciat a la llengua pròpia, no sé si en aquest cas o amb qualsevol excusa. No ho diu clar, però s'entén fàcilment que el senyor Antich vol dir que ell hauria desitjat que els diputats hagueren parlat directament en castellà, com fa el seu diari cada dia. Perquè, encara que no ho diga tampoc, interprete que el senyor Antich deu comptar que els nicaragüencs no entenen d'entrada el català, de manera que, havien de ser els diputats catalans els qui havien de canviar de llengua, per caure en el 'ridícul'.

Per sort, no ho van fer. Començant per David Minoves, secretari de Cooperació i Solidaritat del govern, que no va perdre gens de vista que les institucions també tenen obligacions envers la pròpia dignitat, perquè no són únicament una col·lecció d'individus, ans representen un país, amb les obligacions que això implica. Parlar en una seu parlamentària no és parlar en un bar, i això exigeix una correcció, un protocol i un respecte de les formes. Respecte que inclou, al Parlament de Catalunya i en qualsevol parlament del món, uns usos lingüístics també simbòlics; també. Que al cap i a la fi, és per això que el president Sarkozy no parla mai en anglès en una seu parlamentària i sí que ho fa, si cal, en una entrevista televisiva. O que la cancellera Merkel s'adreça sempre, en públic, en alemany al president Medvèdev, per més que parle molt bé el rus. O que Juan Carlos de Borbón parla en espanyol en les cimeres internacionals encara que els seus interlocutors sàpiguen tots anglès, llengua que, segons que diuen, practica a casa cada dia.

Vicent Partal

dissabte, 30 de maig del 2009

L'extrema dreta contra el català a Mallorca

Díez i Rivera se sumen a la manifestació de l'extrema dreta contra el català a Mallorca
Un grup de joves desplega una pancarta en favor del català i contra el feixisme davant dels manifestants


Vilaweb, dissabte, 30/05/2009

Unes dues mil persones han participat avui a Palma a la manifestació convocada per l’associació Círculo Balear amb el lema ‘Nuestras lenguas nos unen. Volem llibertat d'elecció’. Protestaven per la ‘imposició’ del català en l'educació, la sanitat i l'administració pública balears. Uns joves disfressats de capellans i agents de la guàrdia civil han desplegat una gran pancarta on s'hi podia llegir: ‘Català, sí sí sí sí, Feixisme no no no no’.

Al capdavant de la manifestació s'hi ha pogut veure el president del Círculo Balear, Jorge Campos, que ha dit que a la marxa han assistit vint-i-cinc mil persones. També hi havia la presidenta d'Unión, Progreso y Democracia, Rosa Díez, i el president de Ciutadans, Albert Rivera.

dimecres, 18 de març del 2009

El PSC vota contra l'ús de la llengua catalana al Congrés espanyol

PSOE i PP impedeixen una moció d’ERC a favor del català a la Cambra baixa.

El Singular Digital, 17/03/2009

PSOE i PP han impedit l’aprovació d’una moció d’Esquerra per instar al Congrés a normalitzar l’ús de la llengua catalana al Congrés. La iniciativa, defensada pel diputat republicà Joan Tardà, ha estat finalment rebutjada pels dos partits d’àmbit estatal, inclosos els 25 diputats del PSC.

“D’ençà de l’any 2004 que s’han fet múltiples intents per permetre l’ús del català a la Cambra baixa, i fins i tot Zapatero va defensar l’ús de llengua catalana a les institucions europees, però finalment s’ha impedit la normalització de l’ús de les llengües oficials diferents a la catalana”, ha explicat Tardà.

El parlamentari independentista ha comentat que el partit socialista “s’hi ha negat en rodó, cosa que ha impedit aprovar el conjunt de mesures en les quals sí que hi havia acord, com la participació de Catalunya en el disseny de les polítiques espanyoles respecte al reconeixement de la llengua catalana a Europa o avançar cap al plurilingüisme en l’administració general de l’Estat”.

Esquerra no ha volgut retirar la demanda sobre l’ús del català al Congrés, com exigien els socialistes per aprovar la resta dels punts de la moció. En un comunicat, els republicans indiquen que el PSOE “ha estat durant anys donant allargues a la resolució d’aquest conflicte argumentant raons reglamentàries”.

“Finalment, però el grup socialista ha hagut d’optar entre permetre l’ús del català al Congrés o impedir-ho, tot optant per la darrera”, afegeixen. Tardà ha dit des de la tribuna que ERC no afluixarà, “són ells els qui han decidit solemnement prohibir l’ús del català”. “Són vostès els qui ens aboquen al conflicte” ha sentenciat.

dijous, 26 de febrer del 2009

El PSOE es resisteix que s'utilitzi el català al Congrés espanyol

Diari Avui, 26.02.2009

El debat sobre si és possible dur a terme alguna modificació del reglament per normalitzar l’activitat parlamentària al Congrés els mesos considerats inhàbils –gener, juliol i agost– va servir als grups de CiU i ERC per posar sobre la taula l’antiga reivindicació perquè es permeti l’ús del català a la cambra baixa. La reacció del grup del PSOE va ser contundent: “Constitucionalment i reglamentàriament, la llengua del Congrés és el castellà”.

El portaveu socialista, José Antonio Alonso, es va mostrar així de taxatiu davant la insistència dels periodistes per conèixer si tenien intenció d’obrir la porta a un ús limitat de les llengües cooficials, i va insistir que el castellà “és i ha de ser la llengua en què es duu a terme la feina parlamentària”. En l’anterior legislatura l’expresident del Congrés Manuel Marín havia permès una utilització restringida del català, sempre que, a més, la intervenció anés acompanyada d’una traducció immediata. Pocs dies després el mateix Marín es va fer enrere, però els grups anomenats minoritaris no es van donar per vençuts i van insistir a negociar que el reglament inclogués algun tipus de reconeixement del català, l’euskera i el gallec. En aquell moment el grup del PSOE esgrimia com a pretext per aturar el debat la negativa del PP a admetre l’ús d’aquestes llengües als plens del Congrés.

Ahir, aprofitant la discussió promoguda pel PP sobre l’habilitació dels mesos en què hi ha una activitat parlamentària molt limitada i l’encàrrec d’un estudi de viabilitat de la proposta, el portaveu adjunt de CiU, Josep Sánchez Llibre, i el cap de files d’ERC, Joan Ridao, van insistir que si finalment hi ha una modificació del reglament del Congrés, aquesta ha de servir per garantir la presència del català a la cambra. Ridao ja va reobrir aquest debat la setmana passada enviant una carta als portaveus en què els emplaçava a reunir-se per plantejar la possibilitat de fer front comú davant l’actual president del Congrés, José Bono.