dilluns, 10 de novembre de 2008

La vitalitat del català, malgrat tot


Vilaweb, dilluns, 10/11/2008
La vitalitat del català, malgrat tot
Avui s'inaugura a l'Institut d'Estudis Catalans una exposició de la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana

Al marge de la polèmica entre optimistes i pessimistes sobre el futur de la llengua, l'exposició 'Realitat i vitalitat de la llengua catalana' fa una radiografia de l'ús social del català, objectiva i 'sense amagar res', segons que ha explicat a VilaWeb Jordi Solé i Camardons, que n'és el comissari. A banda analitzar la situació, l'exposició, que s'inaugura avui a l'Institut d'Estudis Catalans, invita a un exercici d'autoestima i d'exigència.

L'exposició, preparada per la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC), fa veure l'estat de la llengua a cada territori en facetes diverses: literatura, música, internet, tipus de parlants...

'Encara que sovint no n'estiguem satisfets, explica Solé, sociolingüista i assessor LIC (Llengua, Interculturalitat i Cohesió social) del Departament d'Educació de la Generalitat, la vitalitat de la llengua és extraordinària.' Ara, si els catalano-parlants en fóssim conscients, 'podríem anar més enllà'. 'Cal ser més actius, exigir més a les autoritats.' Segons Solé, cal no deixar-se endur per la tristor i el cansament en situacions força corrents, com ara que no ens entenguin en català en un restaurant o en un comerç, i aprofitar la situació com una oportunitat per a fer entendre al nostre interlocutor que la llengua és un valor positiu. I un diagnòstic per al futur: 'L'única manera d'aturar el procés de substitució lingüística del català pel castellà és esdevenint un estat independent'; l'experiència demostra, explica Solé, que tant l'estat espanyol com el francès no han defensat la llengua, sinó que l'han reprimida i menystinguda sempre.

diumenge, 26 d’octubre de 2008

El català, prohibit a les tesis de la UNED

Directe!cat, 23.10.2008

El BNG es queixa que la UNED accepta tesis doctorals en malai i no pas en gallec, català o euskera
Asseguren que 'és una clara vulneració dels drets lingüístics'

El BNG es queixa que la UNED accepta tesis doctorals en malai i no pas en gallec, català o euskera

El portaveu del BNG al Congrés dels Diputats, Francisco Jorquera, ha denunciat que la Universitat d'Educació a Distància (UNED) accepta tesis doctorals presentades en xinès o en malai i, en canvi, rebutja la presentació d'altres escrites en llengües cooficials, com ara el gallec, el català o l'euskera.

Jorquera diu que són 'nombrosos' els casos d'estudiants als quals la UNED els ha prohibit llegir les seves tesis en qualsevol de les llengües cooficials, pel qual demana a l'executiu que n'impulsi 'amb caràcter d'urgència' la plena incorporació en l'esmentada institució educativa, tant en les tesis doctorals com en la docència i publicacions internes.
El nacionalista gallec explica que 'aquesta clara vulneració dels drets lingüístics' s'empara en la normativa aprovada per la Comissió d'Investigació i Doctorat el passat 28 de març, segons la qual 'els doctorands poden redactar i presentar les tesis doctorals en castellà o en qualsevol altra llengua, oficial, estrangera, sempre que així ho autoritzi la Comissió de Doctorat del Departament Corresponent'.

És a dir, subratlla Jorquera, 'la UNED accepta tesis presentades en xinès o en malai, però no en gallec, català o euskera, idiomes oficials als respectius països dins de l'Estat espanyol, però als quals se'ls proporciona un tracte inferior al de qualsevol llengua estrangera'.

El diputat del BNG ha dirigit al Govern una bateria de preguntes al Congrés perquè es pronunciï sobre si la normativa abans esmentada és 'discriminatòria i atempta clarament contra la pluralitat lingüística' a l'Estat esopanyol i per que informi sobre la seva intenció d'anul•lar-la per incorporar les llengües cooficials de l'Estat a la Universitat d'Educació a Distància.

divendres, 24 d’octubre de 2008

Reclamen el nivell C de català als professors universitaris


Directe!cat 23.10.2008

Estudiants independentistes es mobilitzen davant del Parlament per reclamar el nivell C de català als professors universitaris

S'hi concentren aprofitant el debat d'una moció de Ciutadans en contra de la normalització de la llengua catalana a les facultats


Estudiants independentistes convocats pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) es mobilitzaran des de primera hora d'aquest matí davant del Parlament per protestar per una moció presentada per Ciutadans en contra l'acord per demanar el nivell C de català al professorat contractat a les universitats catalanes.

Els convocants asseguren que "tot i que confiem que el Parlament rebutgi aquesta moció per àmplia majoria, des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) volem aprofitar l'ocasió per reafirmar-nos en la defensa de la llengua a les nostres universitats".
Els estudiants afirmen que "exigir el nivell C al professorat és un requisit del tot imprescindible per assegurar el dret dels estudiants a poder-se expressar en català, ja que, si un professor no entén el català, com pot avaluar correctament els alumnes que s'expressen aquesta llengua?"

Asseguren que "des del SEPC continuarem plantant cara als rectors que, com en el cas de la UAB i de la UPF, es neguin a acceptar aquest acord. Així doncs, volem deixar clar que la campanya de critica que des el SEPC ja hem començat contra el rector de la UPF és només l'inici de les accions que farem per tal de criticar aquells rectors i rectores que es neguin a demanar aquest requisit".

divendres, 12 de setembre de 2008

Els estudiants volen que s'exigeixi el català


Els estudiants volen que s'exigeixi el català als professors d'universitat

Des de les universitats no es veu gaire bé tot plegat

Directe!cat, 10.10.2007

Molts professors d'universitat fan les seves classes en castellà. I quan diem molts, són molts! Ara, des de dos sindicats d'estudiants, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans i Estudiants en Acció volen 'anar més enllà de simples propostes i legislar' sobre el català, i alhora 'desplegar' l'article 6.4 de la LUC per exigir el català als professors. Des de l'Associació de Joves Estudiants de Catalunya s'han mostrat a favor que s''exigeixi a tots els alumnes coneixements de català i castellà' perquè és 'bo per a la integració'.
El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i Estudiants en Acció van coincidir ahir a qualificar de 'poruga i covarda' la proposta de la comissionada per a Universitats, Blanca Palmada, que les universitats convoquin exàmens de català i castellà als alumnes estrangers a partir del curs que ve. Per Adrià Castellví, del SEPC, cal 'anar més enllà de simples propostes i legislar' sobre el català, i alhora 'desplegar' l'article 6.4 de la LUC per exigir el català als professors.

Per la seva banda, Estudiants en Acció va qualificar la proposta de 'totalment insuficient i discriminatòria per als alumnes estrangers', ja que s'exclou de saber català els alumnes de l'Estat que vinguin de fora de Catalunya.

Andreu Espínola, secretari general de l'Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC), va criticar que la comissionada posi 'més èmfasi en l'anglès que en les llengües autòctones', i es va mostrar a favor que s''exigeixi a tots els alumnes coneixements de català i castellà' perquè és 'bo per a la integració'.

Des de les universitats no es veu gaire bé tot això. L'excusa perfecte que es posa és que la universitat ha de ser quelcom internacional que no pot tancar-se portes per culpa d'una llengua. A part de ser un argument fal·laç, ja que cada universitat té el seu idioma oficial, només cal veure que us va explicar directe!cat sobre el nombre d'inscripcions a titulacions en català de la UOC.

Sindicats a favor del català com a llengua vehicular

Vilaweb, 11/09/2008
Sindicats de l'ensenyament del país exigeixen que el català sigui la llengua vehicular a l'escola.

Es mostren preocupats pels atacs que ha sofert la llengua

Els sindicats majoritaris de l'ensenyament al nostre país reclamaren ahir a les administracions que el català, amb les respectives varietats dialectals, fos la llengua vehicular a les escoles del territori. USTEC·STEs, STEPV i STEI-I exigiren que es valoressin els programes d'immersió lingüística i que l'executiu espanyol treballés per a conservar el català a l'escola. En feren una especial reivindicació des del País Valencià i les Balears.

Des de les Illes asseguraren que volien promoure que la legislació permetés als estudiants saber català. En aquest sentit, proposaren que el 100% de les matèries s'impartissin en balear, car ara eren la meitat i el castellà 'ja estava garantit'. Afegiren que ningú no ho havia de veure com una agressió, car només volien que el català fos obligatori com ho era la llengua castellana.

Des del País Valencià, el STEPV digué que calia donar resposta al procés d'imposició del castellà, ja que el 25% dels alumnes rebia ensenyament en català i només en l'assignatura de valencià. Afegiren que calia més implicació del sector públic, car a les scoles privades el 100% de l'ensenyament era en castellà.

Des de Catalunya, USTEC-STEs denuncià el clima d'animadversió que hi havia en contra dels petits avenços que feia la llengua catalana.

Un manifest comú

Per aconseguir els objectius, van fer un manifest contrari a les agressions a la llengua i demanaren que s'hi sumessin altres sectors socials. Denunciaren que el català era una llengua minortizada i es mostraren preocupats pels manifestos i inicatives que havien sorgit en contra de la nostra llengua.

dilluns, 21 de juliol de 2008

Reconeixement del català a la constitució francesa


Vilaweb, dilluns, 21/07/2008
El parlament francès aprova el reconeixement del català a la constitució

L'assemblea i el senat s'han reunit a Versailles per aprovar definitivament la reforma constitucional. S'ha aprovat per un sol vot per sobre del mínim necessari

El parlament francès reunit en congrés a Versailles ha aprovat aquesta tarda el paquet de reformes de la constitució proposades per Nicolas Sarkozy. Entre els punts que hi són continguts, hi ha la inclusió del reconeixement de les 'llengües regionals', entre les quals hi ha el català, a l'article 75. El text reformat ha rebut el vist-i-plau per 539 vots a favor i 357 en contra, de tal manera que s'han superat per tan sols un vot les tres cinquenes parts necessàries per aprovar el text.

dijous, 17 de juliol de 2008

divendres, 4 de juliol de 2008

El TSJC ordena l'aplicació de la tercera hora d'espanyol


El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ordena l'aplicació de la tercera hora d'espanyol a Primària a partir del curs vinent

És una mesura cautelar del tribunal mentre no hi hagi un pronunciament a fons

Vilaweb, divendres, 04/07/2008

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha ordenat a la conselleria d'Educació que a partir del mes de setembre les escoles de primària apliquin la tercera hora d'espanyol, atenent un recurs presentat per Conviviencia Cívica Catalana. La decisió judicial és una mesura cautelar però no pas un pronunciament sobre el fons de la qüestió. Ara bé, exigeix el compliment de la normativa mentre no hi hagi una decisió en ferm sobre el recurs.

Fa un mes el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) va publicar una ordre que endarreria un any l'aplicació de la tercera hora. Aleshores, les escoles tenien fins al juny del 2009 per presentar el projecte lingüístic, ja que el departament havia donat llibertat als centres per decidir com s'impartia aquesta tercera hora.

Ara el tribunal ha requerit a Educació que adopti les mesures necessàries per garantir que a partir del curs vinent que s'imparteixin 655 hores d'espanyol.

divendres, 20 de juny de 2008

La meitat dels alumnes d’ESO no parla català amb els amics


Només el 66% dels estudiants catalanoparlants de 15 anys utilitzen sempre la llengua pròpia amb les amistats

Un estudi revela que un de cada quatre escolars s’adreça habitualment en castellà al professor

Avui, 19.06.2008

La meitat dels alumnes d’ESO no parlen mai en català amb els amics, siguin de dins del centre o de fora, enfront d’un terç d’estudiants que declaren utilitzar sempre aquesta llengua en la relació amb les amistats. Un de cada tres alumnes que tenen el català com a llengua inicial admet que canvia sovint al castellà quan parla amb els amics, i un altre dels contextos en què hi ha un ús molt baix del català per part dels catalanoparlants és en les activitats extraescolars i socials, en les quals només mantenen el català tres de cada quatre alumnes.

Així ho revela l’Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO de Catalunya, impulsat pel Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, dependent del departament d’Educació, i la secretaria de Política Lingüística, que aborda àmpliament en un dels seus apartats l’ús de la llengua en el context escolar. L’informe, elaborat a partir de les respostes de 1.500 estudiants de 15 anys de 51 centres, conclou que els usos lingüístics amb les amistats són, de lluny, l’àmbit en què hi ha un nombre més elevat de persones que mai no utilitzen el català.
Segons l’informe, malgrat que en la resta d’àmbits escolars la gran majoria d’alumnes catalanoparlants tenen una predisposició més alta que els castellanoparlants a utilitzar la seva primera llengua, en l’ús amb els amistats aquesta tendència es capgira i són els estudiants castellanoparlants els qui mantenen millor la seva llengua inicial.

Llengua “acadèmica”


L’informe constata, en canvi, que el català és la llengua clarament predominant en els contextos acadèmics, especialment a l’hora de fer els exàmens (quatre de cada cinc alumnes els fan sempre en català) i també en els treballs de grup dins l’aula (el 67,7% fan sempre els treballs en català i el 6,2% els hi fan sovint). També és majoritària en els usos “receptius”: tant als llibres de text com en el material escolar i les lectures obligatòries es percep una important presència del català.

D’acord amb l’estudi, fet durant l’any 2006 en el marc d’una àmplia avaluació a la secundària obligatòria, altres usos molt castellanitzats en el context escolar són la llengua que fan servir els alumnes amb el personal d’administració i serveis, i fins i tot la que usen amb el professorat i els tutors, tant dins de l’aula com fora.

En aquest sentit, una altra de les conclusions destacades de l’estudi és que els alumnes utilitzen més el castellà que els seus professors dins l’aula: gairebé un de cada quatre estudiants (24,1%) parlen poc o mai en català quan s’adrecen al professorat, un percentatge que es redueix al 10% en el cas del professorat que mai o gairebé mai utilitza aquesta llengua quan s’adreça al grup d’alumnes.

Dit d’una altra manera: un 75% dels alumnes tenen classes amb professors que utilitzen sempre o gairebé sempre el català dins de l’aula, mentre que només un 65% dels estudiants s’adrecen sempre o molt sovint en català als seus professors.

Pel que fa a la relació amb els tutors, augmenten les respostes en els dos extrems: el dels alumnes que sempre hi parlen en català i el dels que no ho fan mai.

dilluns, 16 de juny de 2008

El català de l'Aragó (una carta a El País)


Acusen Iglesias de recolzar "el projecte colonialista" català

Per parlar en català durant una entrevista a TV3

E-notícies, 15/06/08

Un dirigent de la Federación de Asociaciones Culturales de Aragón Oriental, Raúl Vallés Labanda, acusa -en una carta publicada al diari El País- el president d'Aragó, Marcelino Iglesias, de recolzar el "maquiavèl·lic projecte colonialista" de Catalunya sobre la comunitat aragonesa. El motiu és que, segons la carta, "en el matí del dia de la inauguració de l'Expo H2O, el president del Govern d'Aragó, Marcelino Iglesias, entrevistat en directe per la TV3 catalana, ha mantingut tota l'entrevista en català".

S'afegeix que "aquesta actuació, en una conjuntura política normal, no tindria cap altra conseqüència pràctica que més del 90% dels aragonesos no li entendrien, i el 10% restant ho farien realitzant un cert esforç, ja que el que es parla a la zona oriental d'Aragó no és català sinó aragonès, en les seves diverses modalitats, conegut popularment com chapurreau. Aquestes llengües vernacles, com el propi català, el valencià i el balear, són derivades del romanç, i no del català, com propugnen els catalanistes."

També es diu que "tanmateix, en la situació actual, quan l'esborrany de la Llei de Llengües d'Aragó es troba ja en les Corts d'Aragó per ser debatuda i aprovada l'1 de setembre, aquesta actuació, clarament 'catalanista', del senyor Iglesias, constitueix una presa de partit -amb publicitat televisiva- i fa un descarat joc als catalanistes que pretenen -mitjançant una enorme dedicació de recursos econòmics de la Generalitat- que el català sigui considerat 'llengua pròpia d'Aragó', fagocitant i/o transformant les nostres entranyables llengües en un català estàndard".

A la carta s'assegura igualment que "aquest maquiavèl·lic projecte colonialista -recolzat decididament pel nostre president-, cas de dur-se a terme, a més d'un greu error polític, constituiria una traïció per a la gent de la zona oriental d'Aragó, que no franja, com la denominen els catalans. El 1995 la Universitat de Saragossa va realitzar una enquesta entre els habitants de les poblacions en les quals es parlen les nostres llengües i el resultat de la mateixa va ser clarament expressiu i contundent: el 92% van manifestar parlar chapurreau, però no català. Està clar que el senyor Iglesias, per raons que ell sabrà, s'obstina a nedar contracorrent".

dijous, 12 de juny de 2008

El ministerio exigeix més castellà


El govern espanyol exigirà la tercera hora de castellà

La setmana passada, el DOGC publicava l'ordre que n'endarrereix un any l'aplicació

Vilaweb, 12/06/2008

La ministra d'Educació espanyola, Mercedes Cabrera, va dir ahir que el seu ministeri exigiria la tercera hora d'espanyol a l'educació primària de Catalunya: "Esperem que a Catalunya es compleixi la tercera hora de castellà i, si no és així, l'obligació del ministeri serà de fer-la complir". Però la setmana passada, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) va publicar una ordre que endarrereix un any l'aplicació de la tercera hora d'espanyol.

El propòsit d'aquesta ordre és de guanyar temps per a poder aprovar la nova llei d'educació que reconeixerà als centres educatius autonomia per a decidir si apliquen la tercera hora d’espanyol a què obliga el decret del ministeri d'Educació espanyol.

El president José Montilla va dir, a més, que la nova llei blindaria les competències de la Generalitat en educació i que, per tant, el decret espanyol no s'hauria pas d'aplicar obligatòriament.

dimarts, 10 de juny de 2008

Els funcionaris de les Balears hauran d'aprendre el català


Els funcionaris que vagin a les Balears a treballar hauran d'aprendre el català en dos anys
En l'actualitat no s'exigeix el coneixement del català per entrar a treballar a l'administració pública

Avui, 10.06.2008

La consellera balear d'Interior, Maria Àngels Leciñena, ha anunciat un nou decret que regularà l'ús del català a l'administració autonòmica, que exigirà als funcionaris que vagin a les Balears des d'altres comunitats o que canviïn de lloc de feina dins de les Illes que aprengui la llengua en dos anys. En l'actualitat no s'exigeix el coneixement del català.

Leciñena ha explicat aquest decret en resposta a una pregunta d'Unió Mallorquina i ha puntualitzat que la nova normativa assumirà les modificacions requerides pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears.

La consellera ha destacat que "per primer cop" un decret relacionat amb la llengua compta amb el beneplàcit de la majoria dels sindicats: CCOO, UGT i STEI.

dilluns, 9 de juny de 2008

Gran èxit de les Trobades d'Escola Valenciana

Escola Valenciana tanca les Trobades amb una gran assistència

"El valencià és futur" ha estat el lema triat enguany

Vilaweb, 08/06/2008

Escola Valenciana ha posat, aquest cap de setmana, punt i final a les Trobades per l'educació, la cultura i la llengua, en què hi han participat prop de dues-centes mil persones. Una gran assistència que atribueixen a l'aposta de les famílies valencianes per l'ensenyament en valencià: "és l'únic que garanteix la competència en valencià i castellà i que facilita l'aprenentatge de l'anglès, i aquesta voluntat no pot ser obviada pel conseller Font de Mora", han dit els organitzadors.

Amb el lema d'enguany, "El valencià és futur", Escola Valenciana ha apostat per un missatge en positiu tot fent una declaració d'intencions. L'entitat assegura que la seva aposta per promoure la llengua en diversos àmbits dóna els seus fruits en la normalització lingüística i cultural del País Valencià.

S'han fet vint-i-nou trobades: a Agost, Albaida, Sollana, Museros, Faura, La Romana, Benicàssim, València, Xixona, Guardamar, Riba Roja, Beniarjó, Beniarbeig, Barcelona, València (universitària), Albal, Canals, Castalla, Faura i Altea. En conjunt, s'han organitzat centenars de tallers i, a més a més, les Trobades han comptat amb més de quaranta-cinc actuacions de La Gira, el festival itinerant de música en valencià. També s'han pogut escoltar relats de conte i s'han vist actuacions teatrals.

"Les Trobades són un dels expositors culturals més importants d'Europa", ha dit el president d'Escola Valenciana Diego Gómez, qui ha recordat que, des que governa el Partit Popular, les Trobades no reben cap mena d'ajuda institucional.

Dijous passat, l'entitat va presentar un informe que revelava que més de 90.000 alumnes d'infantil i primària no poden continuar estudiant en valencià per manca d'oferta.

diumenge, 8 de juny de 2008

Manquen milers de places per estudiar en valencià!

No es pot estudiar en valencià

Vilaweb, 06/06/2008

Desenes de milers d'alumnes no poden estudiar en valencià per manca d'oferta
Segons un estudi d'Escola Valenciana, la matrícula en valencià superaria els 220.000 alumnes d'ací a cinc anys.

Més de 93.000 alumnes del País Valencià no poden estudiar en valencià per manca d'oferta d'ensenyament en aquesta llengua. Aquesta és una de les conclusions d'un estudi sobre la demanda d'ensenyament en valencià per al curs vinent, presentat per Escola Valenciana-Federació d'Associacions per la Llengua (FEV). El document també revela que, si els pares que ho desitgen poguessin matricular els seus fills en valencià, d'ací a cinc anys hi hauria 220.000 alumnes matriculats, en lloc dels 128.000 actuals.

L'estudi se centra en les preferències de les famílies per les escoles que ofereixen ensenyament en valencià. Basat en 600 centres escolars de més de 150 municipis que superen els 3.000 habitants, es fixa, sobretot, en la matriculació d'alumnes de la primera etapa d'educació infantil.

A la llum d'aquest estudi, els pares opten, en primera instància, pel valencià si la Conselleria d'Educació els n'ofereix la possibilitat. Per tant, si hi hagués ensenyament en valencià a tots els centres, la demanda potencial seria d'un 52% del total (222.406 alumnes). Una xifra que, com assenyala el president d'Escola Valenciana, Diego Gómez, contrasta amb el 128.706 alumnes actuals.

En virtut d'aquestes dades, Escola Valenciana entén que hi ha una vulneració dels drets lingüístics i educatius de les famílies que opten per l'ensenyament en valencià.

divendres, 6 de juny de 2008

Camps torna a assetjar TV3

El govern valencià manté el setge a les emissions de TV3

Exigeix a Acció Cultural el tancament dels repetidors de Perenxisa, Alginet i Llosa de Ranes i una nova multa de 400.000 euros

Vilaweb, 06/06/2008

Malgrat les recents converses entre les generalitats catalana i valenciana per a acordar la reciprocitat entre TV3 i Canal 9, l'executiu de Francesc Camps està decidit a tancar les emissions dels canals de la CCMA al País Valencià, que ACPV possibilita. Aquesta entitat i la Fundació Ramon Muntaner han rebut una notificació de sanció de la Generalitat, que els exigeix el tancament del repetidor de Perenxisa, que dóna cobertura a l'àrea metropolitana de València, el d'Alginet (Ribera Alta) i el de Llosa de Ranes (la Costera).

A més, el govern vol sancionar ACPV amb 300.000 euros i la Fundació Ramon Muntaner, amb 100.000.

Aquestes multes s'afegeixen als 300.000 euros del primer expedient sancionador, obert per la Generalitat Valenciana amb relació a les emissions dels repetidors del Bartolo (Plana Alta), del Mondúver (la Safor) i de la Carrasqueta (l'Alcoià). Aquest expedient administratiu fou recorregut per ACPV al Tribunal Superior de Justícia valencià, que encara ha de dictar-ne sentència. Mentrestant, el jutjat corresponent d'Alacant va avenir-se a la petició del govern valencià de tancar cautelarment la Carrasqueta, però els jutjats de Castelló i de València van denegar-li l'accés als repetidors del Bartolo i del Mondúver, respectivament.

Doncs bé, ara hi ha un altre expedient, que Acció Cultural i la Fundació Ramon Muntaner acaben de rebre i que pensen recórrer. Després, el govern redactarà un expedient definitiu, en què mantindrà, previsiblement, les sancions proposades, i la qüestió passarà a l'àmbit judicial.

dijous, 5 de juny de 2008

Air Berlín contra el català

Air Berlín es reafirma

VilaWeb, 6 de maig 08

VilaWeb ha parlat amb la responsable de premsa de l'empresa a Espanya, Ana Baschwitz, que ha reafirmat el suport d'Air Berlín a l'editorial que el director ha publicat a la revista que reparteixen entre els passatgers i que ataca el català. Joachim Hunold, director general d'Air Berlín, hi diu que avui en dia l'espanyol ja no és una llengua oficial a Mallorca, que hi ha nens que no el saben parlar i que la partició d'Espanya en nacionalismes regionals és un retorn als mini-estats medievals.

Segons Ana Baschwitz l'espanyol és la llengua oficial de l'estat i per tant, Air Berlín, que és una companyia aèria internacional, ja en té prou d'utilitzar aquest idioma. Baschwitz també ha dit a VilaWeb que comparteix les declaracions de Joachim Hunold respecte al català, que és veritat que hi ha nens que no l'aprenen i ha posat com a exemple la retirada de la tercera hora d'espanyol a Catalunya. La responsable de premsa considera que és innecessari que es faci servir el català, el basc o el gallec en les comunciacions de la companyia perquè tothom entén l'espanyol.

Ana Baschwitz ha puntualitzat que l'editorial no representa l'opinió de tota la companyia, sinó tan sols la del director, tot i que la comparteix. També ha dit que la companyia no emetria cap comunicat o nota de premsa sobre la qüestió.

Tot plegat és una resposta a una carta de la directora general de Política Lingüística de les Illes, Margalida Tous, en què demanava a Air Berlín i a d'altres companyies aèries que fessin servir també el català en les comunicacions amb els passatgers. L'editorial publicat per Hurnold, però, es pregunta si els caldrà donar cursos de català per decret als treballadors de la companyia.

Per fer país, insultem en català



Pixamandúrries llardós. Vés a pastar fang, albercoc. Australopitec, cul inquiet, gra de pus, llepafils, mala pècora, passerell, flipamandonguilles, mosqueta morta, torra castanyes, xitxarel·lo, cagandanes, nas de porc, ploramiques, sabatot, garrepa, panoli, dropo, desvergonyit.
Per fer país insultem en català.
Foll camacurt, tanoca esquifit, palangana, cagarro tou mocós,barjaula, matusser, tita fluixa, panxacontent, buscabregues, aixafabolets, Lladregot, malnascut, bocamoll, bordegàs, bufagaites, gep de burra, baix de sostre, desvirgagallines, escuracassoles, escoltallufes,
Per fer país insultem en català. Per fer paiiiiiinsultem en català, en català.
Sòmines, nap-buf, perepunyetes, gos sarnós, cagadubtes, baladrer, orellut, ase mort, barrut, pallús en zel, abraçafanals. Capsigrany, botifler, empeltat, tabalot, tastaolletes, xirucaire, pelacanyes, escalfabraguetes.
Per fer país insultem en català. Per fer paiiiiiiiinsultem en català, però no el de fa cent anys.

dilluns, 2 de juny de 2008

On és el català als festivals de Barcelona?


On és el català?

Directe!cat, 30.05.2008

Primavera Sound
Una trentena de formacions de rock alternatiu i independent formen part del cartell del Primavera Sound que se celebrarà aquest mateix cap de setmana. Grans noms com els de Public Enemy, Portishead o The Sonics. Totes aquestes bandes a part, el català és pràcticament inexistent, exceptuant-ne la presència de Guillamino.

A directe!cat no ens ha agradat gens això! Per una banda perquè un festival de tanta anomenada i que a més a més es fa aquí a Catalunya hauria de recolzar més les formacions que cantin en català. I diem això de “que cantin en català” perquè sí que és cert que hi ha grups catalans, però tots canten en castellà.

A més, com pot ser que existeixi aquesta discriminació cap a la nostra llengua si el festival utilitza el català de forma absolutament sense complexes com a llengua vehicular? Podeu observar el web o els cartells del festival.

I bé... això no acaba aquí. Posats a denunciar, diguem-ho tot! Al Summer Festival, el Sònar i altres festivals promocionats per l'Ajuntament de Barcelona tenen la música en català marginada. Si no ens defensem entre nosaltres... poc avançarem!

divendres, 30 de maig de 2008

Humiliació absoluta


Castellà obligat a la roda de premsa del Barça-Tau

Directe!cat / 29.05.2008

L'ACB prohibeix parlar en català

A llista d'associacions i entitats espanyoles que mantenen una actitud centralista, retrògrada i excloent amb les diverses llengües de l'Estat cal sumar-hi des d'avui l'ACB, l'Associació de Clubs de Bàsquet espanyols. A la roda de premsa prèvia al primer partit de la final Barça-Tau, el moderador va obligar als capitans d'ambdós equips, els catalans Roger Grimau i Sergi Vidal, a deixar de contestar en català i fer-ho en castellà.
Ambdós jugadors van començar les seves intervencions en català, la manera natural d'expressar-se un jugador català quan competeix a Catalunya, però el moderador enviat per l'ACB va obligar-los a canviar al castellà, mostrant un menyspreu absolut per la llengua que es parla a aquest país.

No van tolerar-se respostes en les dues llengües -primer en català, després la mateixa resposta en castellà, com es fa en algunes rodes de premsa futbolístiques.

divendres, 9 de maig de 2008

El català a Catalunya Nord


El camí del nord
per Vicent Partal
Vilaweb, dijous, 8 de maig de 2008

La recuperació de la identitat catalana al nord és un fet indiscutible. Amb arrels al maig del 68, que va veure la formació dels primers nuclis sòlids de nacionalistes, i una extensió insòlita avui. Ahir Daniel Mach, un diputat de la UMP, el partit del govern, va ser el primer a gosar parlar en català a l'Assemblea francesa. Igual que passa al parlament espanyol el feren callar, però el gest no ha passat, ni de bon tros, desapercebut.

I si el sumem a la seqüència de fets ocorreguts aquests darrers mesos, resulta ben evident que alguna cosa es mou al nord, profunda. Potser no és com l'havíem esperada, però és. De primer, el Consell va proclamar el català llengua oficial de la institució: una novetat absoluta. Per primera vegada des de l'ocupació francesa, una institució nord-catalana feia un pas com aquest. Després el regidor d'Esquerra al consistori de Perpinyà va intervenir, també en català, en el plenari, amb l'única protesta d'un regidor d'extrema dreta. Però ahir el simbolisme del gest fou enorme. Un diputat català, i no pas un independentista, sinó un home de la majoria, defensà l'oficialitat del català al cor mateix de la república, a l'Assemblea, amb el suport de tots els diputats catalans de dreta i d'esquerra, i arribà fins i tot a pronunciar una llarga frase en la nostra llengua, abans que el sorprès president del parlament francès no tinguera temps de tallar-lo.

La seqüència és positiva i molt interessant. Sorprèn que siguen polítics de partits francesos que defensen el català, però això és, a la vegada, un magnífic indici de la reivindicació de la llengua, que s'estén i s'eixampla. I també de la feina de grups, associacions i partits catalanistes, que ha estat molt eficaç. Fàcil, no ho serà gaire, però si fa uns quants anys ens hagueren dit que això passaria, no ens ho hauríem cregut. Vol dir que hi ha camí, també al nord.

dilluns, 5 de maig de 2008

La normalització a les Illes Balears


Directe!cat 05.05.2008

El Govern balear insta els funcionaris a utilitzar només el català


Vol aconseguir la normalització completa de l'Administració


Sembla que els temps canvien a l'administració de les Illes Balears. La Direcció General de Política Lingüística de la Conselleria d'Educació del Govern balear ha iniciat una campanya per tal de fomentar del català entre els treballadors de l'administració autonòmica per tal de reactivar-ne l'ús en les comunicacions amb els ciutadans. Es distribuiran 30.000 fulls informatius, en els quals es recorda que la senyalització institucional ha de ser únicament en català.
La directora general de la institució que vetlla per la política lingüística en l'Executiu, Margalida Tous, creu que la campanya ha de "recordar que el català és la llengua pròpia del Govern". Per això el català ha de ser la llengua vehicular de les publicacions institucionals, l'idioma principal d'atenció al públic, i també, la llengua que s'usi normalment durant les intervencions oficials.

La campanya vol aconseguir la completa normalització lingüística del Govern balear després dels anys de l'espanyolització desacomplexada que practicaven els governs del Partit Popular.

divendres, 18 d’abril de 2008

Les parelles lingüístiques, una eina útil

El valencià és futur


Vilaweb, divendres, 18/04/2008
Les Trobades d'Escoles en Valencià 2008 recorden Jaume I

Amb el lema 'El valencià és futur', també recorden el XXV aniversari de la llei d'ús de la llengua

Escola Valenciana comença avui les Trobades d'Escoles en Valencià amb el lema 'El valencià és futur', amb un missatge positiu sobre la utilitat d'emprar la llengua pròpia. El festival itinerant de música en valencià, que és paral·lel a les Trobades, 'La Gira', ja enfila el segon cap de setmana de concerts, amb aturades a Agost (Alacantí), amb l'actuació de Mugroman i Sant Gatxo; a Albaida (Vall d'Albaida), amb Orxata Sound System i Odi, i a Faura (Camp de Morvedre), amb Urbàlia Rurana i Amanida Peiot.

El president de l'entitat, Diego Gómez, no té el menor dubte que el rei Jaume I participaria en les Trobades amb la samarreta dissenyada especialment per Mariscal (vegeu el vídeo de la roda de premsa). I és que enguany les Trobades commemoraran el vuit-centè aniversari del naixement de Jaume I i el vint-i-cinquè de l'aprovació de la llei d'ús i ensenyament en valencià. Motiu de més per a instar el conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, a treballar conjuntament ells per millorar la política lingüística del País Valencià.

Avui i demà Escola Valenciana farà Trobades a Agost, Albaida, Sollana (la Ribera), Museros (Horta Nord), Faura i la Romana (Valls del Vinalopó)

Concerts fins al juliol

La setmana passada, uns 2.500 assistents ja van escoltar els acords d'Ovidi Twins, Rapsodes, Orxata Sound System (que van presentar nou disc a Museros, Horta Nord), Desgavell, Agraviats i Sva-ters.

Els instituts, coordinadores d'Escola Valenciana i pobles que reben 'La Gira' seleccionen els grups que intervenen en el festival, bo i combinant grups nous amb grups ja consolidats.

El festival es clausurarà el 12 de juliol a Benlloc (Plana Alta), amb l'actuació d'Obrint Pas. Abans haurà passat per Deltebre (Baix Ebre), on se celebrarà el Festour-Gira 2008, i per Santa Margalida (Mallorca), en un concert organitzat per l'associació Margalidans Agermanats, fundada arran dels actes de Terra de Retrobament.

dimarts, 15 d’abril de 2008

El valencià, acadèmicament és català


Imatge: Joan Fuster i Ortells


Vilaweb, dimarts, 15/04/2008

El govern valencià, obligat a admetre la denominació de català als estatuts de la Universitat d'Alacant
Els havia modificat, però el Tribunal Superior de Justícia valencià no li dóna la raó

El Diari Oficial del País Valencià publica avui un decret que dóna per bons els estatuts de la Universitat d'Alacant que fixen que el centre potenciarà 'l’ús de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, valencià segons l’Estatut d’Autonomia, acadèmicament català'. La Generalitat ho havia modificat, però la universitat ho va recórrer al Tribunal Superior de Justícia valencià i ara li ha donat la raó.

El diari oficial publica avui un decret que recull la sentència, que es va debatre al ple de l'11 d'abril a instàncies del conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora.

El govern valencià va aprovar els estatuts del centre el maig del 2004, d'acord amb les previsions de la llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre. La universitat va recórrer la modificació del punt 2.k per la via del contenciós-administratiu, i ara el Tribunal Superior li ha donat la raó.

Llegiu aquí el decret:
Conselleria d'Educació