divendres, 20 de juny del 2008

La meitat dels alumnes d’ESO no parla català amb els amics


Només el 66% dels estudiants catalanoparlants de 15 anys utilitzen sempre la llengua pròpia amb les amistats

Un estudi revela que un de cada quatre escolars s’adreça habitualment en castellà al professor

Avui, 19.06.2008

La meitat dels alumnes d’ESO no parlen mai en català amb els amics, siguin de dins del centre o de fora, enfront d’un terç d’estudiants que declaren utilitzar sempre aquesta llengua en la relació amb les amistats. Un de cada tres alumnes que tenen el català com a llengua inicial admet que canvia sovint al castellà quan parla amb els amics, i un altre dels contextos en què hi ha un ús molt baix del català per part dels catalanoparlants és en les activitats extraescolars i socials, en les quals només mantenen el català tres de cada quatre alumnes.

Així ho revela l’Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO de Catalunya, impulsat pel Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, dependent del departament d’Educació, i la secretaria de Política Lingüística, que aborda àmpliament en un dels seus apartats l’ús de la llengua en el context escolar. L’informe, elaborat a partir de les respostes de 1.500 estudiants de 15 anys de 51 centres, conclou que els usos lingüístics amb les amistats són, de lluny, l’àmbit en què hi ha un nombre més elevat de persones que mai no utilitzen el català.
Segons l’informe, malgrat que en la resta d’àmbits escolars la gran majoria d’alumnes catalanoparlants tenen una predisposició més alta que els castellanoparlants a utilitzar la seva primera llengua, en l’ús amb els amistats aquesta tendència es capgira i són els estudiants castellanoparlants els qui mantenen millor la seva llengua inicial.

Llengua “acadèmica”


L’informe constata, en canvi, que el català és la llengua clarament predominant en els contextos acadèmics, especialment a l’hora de fer els exàmens (quatre de cada cinc alumnes els fan sempre en català) i també en els treballs de grup dins l’aula (el 67,7% fan sempre els treballs en català i el 6,2% els hi fan sovint). També és majoritària en els usos “receptius”: tant als llibres de text com en el material escolar i les lectures obligatòries es percep una important presència del català.

D’acord amb l’estudi, fet durant l’any 2006 en el marc d’una àmplia avaluació a la secundària obligatòria, altres usos molt castellanitzats en el context escolar són la llengua que fan servir els alumnes amb el personal d’administració i serveis, i fins i tot la que usen amb el professorat i els tutors, tant dins de l’aula com fora.

En aquest sentit, una altra de les conclusions destacades de l’estudi és que els alumnes utilitzen més el castellà que els seus professors dins l’aula: gairebé un de cada quatre estudiants (24,1%) parlen poc o mai en català quan s’adrecen al professorat, un percentatge que es redueix al 10% en el cas del professorat que mai o gairebé mai utilitza aquesta llengua quan s’adreça al grup d’alumnes.

Dit d’una altra manera: un 75% dels alumnes tenen classes amb professors que utilitzen sempre o gairebé sempre el català dins de l’aula, mentre que només un 65% dels estudiants s’adrecen sempre o molt sovint en català als seus professors.

Pel que fa a la relació amb els tutors, augmenten les respostes en els dos extrems: el dels alumnes que sempre hi parlen en català i el dels que no ho fan mai.

dilluns, 16 de juny del 2008

El català de l'Aragó (una carta a El País)


Acusen Iglesias de recolzar "el projecte colonialista" català

Per parlar en català durant una entrevista a TV3

E-notícies, 15/06/08

Un dirigent de la Federación de Asociaciones Culturales de Aragón Oriental, Raúl Vallés Labanda, acusa -en una carta publicada al diari El País- el president d'Aragó, Marcelino Iglesias, de recolzar el "maquiavèl·lic projecte colonialista" de Catalunya sobre la comunitat aragonesa. El motiu és que, segons la carta, "en el matí del dia de la inauguració de l'Expo H2O, el president del Govern d'Aragó, Marcelino Iglesias, entrevistat en directe per la TV3 catalana, ha mantingut tota l'entrevista en català".

S'afegeix que "aquesta actuació, en una conjuntura política normal, no tindria cap altra conseqüència pràctica que més del 90% dels aragonesos no li entendrien, i el 10% restant ho farien realitzant un cert esforç, ja que el que es parla a la zona oriental d'Aragó no és català sinó aragonès, en les seves diverses modalitats, conegut popularment com chapurreau. Aquestes llengües vernacles, com el propi català, el valencià i el balear, són derivades del romanç, i no del català, com propugnen els catalanistes."

També es diu que "tanmateix, en la situació actual, quan l'esborrany de la Llei de Llengües d'Aragó es troba ja en les Corts d'Aragó per ser debatuda i aprovada l'1 de setembre, aquesta actuació, clarament 'catalanista', del senyor Iglesias, constitueix una presa de partit -amb publicitat televisiva- i fa un descarat joc als catalanistes que pretenen -mitjançant una enorme dedicació de recursos econòmics de la Generalitat- que el català sigui considerat 'llengua pròpia d'Aragó', fagocitant i/o transformant les nostres entranyables llengües en un català estàndard".

A la carta s'assegura igualment que "aquest maquiavèl·lic projecte colonialista -recolzat decididament pel nostre president-, cas de dur-se a terme, a més d'un greu error polític, constituiria una traïció per a la gent de la zona oriental d'Aragó, que no franja, com la denominen els catalans. El 1995 la Universitat de Saragossa va realitzar una enquesta entre els habitants de les poblacions en les quals es parlen les nostres llengües i el resultat de la mateixa va ser clarament expressiu i contundent: el 92% van manifestar parlar chapurreau, però no català. Està clar que el senyor Iglesias, per raons que ell sabrà, s'obstina a nedar contracorrent".

dijous, 12 de juny del 2008

El ministerio exigeix més castellà


El govern espanyol exigirà la tercera hora de castellà

La setmana passada, el DOGC publicava l'ordre que n'endarrereix un any l'aplicació

Vilaweb, 12/06/2008

La ministra d'Educació espanyola, Mercedes Cabrera, va dir ahir que el seu ministeri exigiria la tercera hora d'espanyol a l'educació primària de Catalunya: "Esperem que a Catalunya es compleixi la tercera hora de castellà i, si no és així, l'obligació del ministeri serà de fer-la complir". Però la setmana passada, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) va publicar una ordre que endarrereix un any l'aplicació de la tercera hora d'espanyol.

El propòsit d'aquesta ordre és de guanyar temps per a poder aprovar la nova llei d'educació que reconeixerà als centres educatius autonomia per a decidir si apliquen la tercera hora d’espanyol a què obliga el decret del ministeri d'Educació espanyol.

El president José Montilla va dir, a més, que la nova llei blindaria les competències de la Generalitat en educació i que, per tant, el decret espanyol no s'hauria pas d'aplicar obligatòriament.

dimarts, 10 de juny del 2008

Els funcionaris de les Balears hauran d'aprendre el català


Els funcionaris que vagin a les Balears a treballar hauran d'aprendre el català en dos anys
En l'actualitat no s'exigeix el coneixement del català per entrar a treballar a l'administració pública

Avui, 10.06.2008

La consellera balear d'Interior, Maria Àngels Leciñena, ha anunciat un nou decret que regularà l'ús del català a l'administració autonòmica, que exigirà als funcionaris que vagin a les Balears des d'altres comunitats o que canviïn de lloc de feina dins de les Illes que aprengui la llengua en dos anys. En l'actualitat no s'exigeix el coneixement del català.

Leciñena ha explicat aquest decret en resposta a una pregunta d'Unió Mallorquina i ha puntualitzat que la nova normativa assumirà les modificacions requerides pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears.

La consellera ha destacat que "per primer cop" un decret relacionat amb la llengua compta amb el beneplàcit de la majoria dels sindicats: CCOO, UGT i STEI.

dilluns, 9 de juny del 2008

Gran èxit de les Trobades d'Escola Valenciana

Escola Valenciana tanca les Trobades amb una gran assistència

"El valencià és futur" ha estat el lema triat enguany

Vilaweb, 08/06/2008

Escola Valenciana ha posat, aquest cap de setmana, punt i final a les Trobades per l'educació, la cultura i la llengua, en què hi han participat prop de dues-centes mil persones. Una gran assistència que atribueixen a l'aposta de les famílies valencianes per l'ensenyament en valencià: "és l'únic que garanteix la competència en valencià i castellà i que facilita l'aprenentatge de l'anglès, i aquesta voluntat no pot ser obviada pel conseller Font de Mora", han dit els organitzadors.

Amb el lema d'enguany, "El valencià és futur", Escola Valenciana ha apostat per un missatge en positiu tot fent una declaració d'intencions. L'entitat assegura que la seva aposta per promoure la llengua en diversos àmbits dóna els seus fruits en la normalització lingüística i cultural del País Valencià.

S'han fet vint-i-nou trobades: a Agost, Albaida, Sollana, Museros, Faura, La Romana, Benicàssim, València, Xixona, Guardamar, Riba Roja, Beniarjó, Beniarbeig, Barcelona, València (universitària), Albal, Canals, Castalla, Faura i Altea. En conjunt, s'han organitzat centenars de tallers i, a més a més, les Trobades han comptat amb més de quaranta-cinc actuacions de La Gira, el festival itinerant de música en valencià. També s'han pogut escoltar relats de conte i s'han vist actuacions teatrals.

"Les Trobades són un dels expositors culturals més importants d'Europa", ha dit el president d'Escola Valenciana Diego Gómez, qui ha recordat que, des que governa el Partit Popular, les Trobades no reben cap mena d'ajuda institucional.

Dijous passat, l'entitat va presentar un informe que revelava que més de 90.000 alumnes d'infantil i primària no poden continuar estudiant en valencià per manca d'oferta.

diumenge, 8 de juny del 2008

Manquen milers de places per estudiar en valencià!

No es pot estudiar en valencià

Vilaweb, 06/06/2008

Desenes de milers d'alumnes no poden estudiar en valencià per manca d'oferta
Segons un estudi d'Escola Valenciana, la matrícula en valencià superaria els 220.000 alumnes d'ací a cinc anys.

Més de 93.000 alumnes del País Valencià no poden estudiar en valencià per manca d'oferta d'ensenyament en aquesta llengua. Aquesta és una de les conclusions d'un estudi sobre la demanda d'ensenyament en valencià per al curs vinent, presentat per Escola Valenciana-Federació d'Associacions per la Llengua (FEV). El document també revela que, si els pares que ho desitgen poguessin matricular els seus fills en valencià, d'ací a cinc anys hi hauria 220.000 alumnes matriculats, en lloc dels 128.000 actuals.

L'estudi se centra en les preferències de les famílies per les escoles que ofereixen ensenyament en valencià. Basat en 600 centres escolars de més de 150 municipis que superen els 3.000 habitants, es fixa, sobretot, en la matriculació d'alumnes de la primera etapa d'educació infantil.

A la llum d'aquest estudi, els pares opten, en primera instància, pel valencià si la Conselleria d'Educació els n'ofereix la possibilitat. Per tant, si hi hagués ensenyament en valencià a tots els centres, la demanda potencial seria d'un 52% del total (222.406 alumnes). Una xifra que, com assenyala el president d'Escola Valenciana, Diego Gómez, contrasta amb el 128.706 alumnes actuals.

En virtut d'aquestes dades, Escola Valenciana entén que hi ha una vulneració dels drets lingüístics i educatius de les famílies que opten per l'ensenyament en valencià.

divendres, 6 de juny del 2008

Camps torna a assetjar TV3

El govern valencià manté el setge a les emissions de TV3

Exigeix a Acció Cultural el tancament dels repetidors de Perenxisa, Alginet i Llosa de Ranes i una nova multa de 400.000 euros

Vilaweb, 06/06/2008

Malgrat les recents converses entre les generalitats catalana i valenciana per a acordar la reciprocitat entre TV3 i Canal 9, l'executiu de Francesc Camps està decidit a tancar les emissions dels canals de la CCMA al País Valencià, que ACPV possibilita. Aquesta entitat i la Fundació Ramon Muntaner han rebut una notificació de sanció de la Generalitat, que els exigeix el tancament del repetidor de Perenxisa, que dóna cobertura a l'àrea metropolitana de València, el d'Alginet (Ribera Alta) i el de Llosa de Ranes (la Costera).

A més, el govern vol sancionar ACPV amb 300.000 euros i la Fundació Ramon Muntaner, amb 100.000.

Aquestes multes s'afegeixen als 300.000 euros del primer expedient sancionador, obert per la Generalitat Valenciana amb relació a les emissions dels repetidors del Bartolo (Plana Alta), del Mondúver (la Safor) i de la Carrasqueta (l'Alcoià). Aquest expedient administratiu fou recorregut per ACPV al Tribunal Superior de Justícia valencià, que encara ha de dictar-ne sentència. Mentrestant, el jutjat corresponent d'Alacant va avenir-se a la petició del govern valencià de tancar cautelarment la Carrasqueta, però els jutjats de Castelló i de València van denegar-li l'accés als repetidors del Bartolo i del Mondúver, respectivament.

Doncs bé, ara hi ha un altre expedient, que Acció Cultural i la Fundació Ramon Muntaner acaben de rebre i que pensen recórrer. Després, el govern redactarà un expedient definitiu, en què mantindrà, previsiblement, les sancions proposades, i la qüestió passarà a l'àmbit judicial.

dijous, 5 de juny del 2008

Air Berlín contra el català

Air Berlín es reafirma

VilaWeb, 6 de maig 08

VilaWeb ha parlat amb la responsable de premsa de l'empresa a Espanya, Ana Baschwitz, que ha reafirmat el suport d'Air Berlín a l'editorial que el director ha publicat a la revista que reparteixen entre els passatgers i que ataca el català. Joachim Hunold, director general d'Air Berlín, hi diu que avui en dia l'espanyol ja no és una llengua oficial a Mallorca, que hi ha nens que no el saben parlar i que la partició d'Espanya en nacionalismes regionals és un retorn als mini-estats medievals.

Segons Ana Baschwitz l'espanyol és la llengua oficial de l'estat i per tant, Air Berlín, que és una companyia aèria internacional, ja en té prou d'utilitzar aquest idioma. Baschwitz també ha dit a VilaWeb que comparteix les declaracions de Joachim Hunold respecte al català, que és veritat que hi ha nens que no l'aprenen i ha posat com a exemple la retirada de la tercera hora d'espanyol a Catalunya. La responsable de premsa considera que és innecessari que es faci servir el català, el basc o el gallec en les comunciacions de la companyia perquè tothom entén l'espanyol.

Ana Baschwitz ha puntualitzat que l'editorial no representa l'opinió de tota la companyia, sinó tan sols la del director, tot i que la comparteix. També ha dit que la companyia no emetria cap comunicat o nota de premsa sobre la qüestió.

Tot plegat és una resposta a una carta de la directora general de Política Lingüística de les Illes, Margalida Tous, en què demanava a Air Berlín i a d'altres companyies aèries que fessin servir també el català en les comunicacions amb els passatgers. L'editorial publicat per Hurnold, però, es pregunta si els caldrà donar cursos de català per decret als treballadors de la companyia.

Per fer país, insultem en català



Pixamandúrries llardós. Vés a pastar fang, albercoc. Australopitec, cul inquiet, gra de pus, llepafils, mala pècora, passerell, flipamandonguilles, mosqueta morta, torra castanyes, xitxarel·lo, cagandanes, nas de porc, ploramiques, sabatot, garrepa, panoli, dropo, desvergonyit.
Per fer país insultem en català.
Foll camacurt, tanoca esquifit, palangana, cagarro tou mocós,barjaula, matusser, tita fluixa, panxacontent, buscabregues, aixafabolets, Lladregot, malnascut, bocamoll, bordegàs, bufagaites, gep de burra, baix de sostre, desvirgagallines, escuracassoles, escoltallufes,
Per fer país insultem en català. Per fer paiiiiiinsultem en català, en català.
Sòmines, nap-buf, perepunyetes, gos sarnós, cagadubtes, baladrer, orellut, ase mort, barrut, pallús en zel, abraçafanals. Capsigrany, botifler, empeltat, tabalot, tastaolletes, xirucaire, pelacanyes, escalfabraguetes.
Per fer país insultem en català. Per fer paiiiiiiiinsultem en català, però no el de fa cent anys.

dilluns, 2 de juny del 2008

On és el català als festivals de Barcelona?


On és el català?

Directe!cat, 30.05.2008

Primavera Sound
Una trentena de formacions de rock alternatiu i independent formen part del cartell del Primavera Sound que se celebrarà aquest mateix cap de setmana. Grans noms com els de Public Enemy, Portishead o The Sonics. Totes aquestes bandes a part, el català és pràcticament inexistent, exceptuant-ne la presència de Guillamino.

A directe!cat no ens ha agradat gens això! Per una banda perquè un festival de tanta anomenada i que a més a més es fa aquí a Catalunya hauria de recolzar més les formacions que cantin en català. I diem això de “que cantin en català” perquè sí que és cert que hi ha grups catalans, però tots canten en castellà.

A més, com pot ser que existeixi aquesta discriminació cap a la nostra llengua si el festival utilitza el català de forma absolutament sense complexes com a llengua vehicular? Podeu observar el web o els cartells del festival.

I bé... això no acaba aquí. Posats a denunciar, diguem-ho tot! Al Summer Festival, el Sònar i altres festivals promocionats per l'Ajuntament de Barcelona tenen la música en català marginada. Si no ens defensem entre nosaltres... poc avançarem!