Camps torna a assetjar TV3

El govern valencià manté el setge a les emissions de TV3

Exigeix a Acció Cultural el tancament dels repetidors de Perenxisa, Alginet i Llosa de Ranes i una nova multa de 400.000 euros

Vilaweb, 06/06/2008

Malgrat les recents converses entre les generalitats catalana i valenciana per a acordar la reciprocitat entre TV3 i Canal 9, l'executiu de Francesc Camps està decidit a tancar les emissions dels canals de la CCMA al País Valencià, que ACPV possibilita. Aquesta entitat i la Fundació Ramon Muntaner han rebut una notificació de sanció de la Generalitat, que els exigeix el tancament del repetidor de Perenxisa, que dóna cobertura a l'àrea metropolitana de València, el d'Alginet (Ribera Alta) i el de Llosa de Ranes (la Costera).

A més, el govern vol sancionar ACPV amb 300.000 euros i la Fundació Ramon Muntaner, amb 100.000.

Aquestes multes s'afegeixen als 300.000 euros del primer expedient sancionador, obert per la Generalitat Valenciana amb relació a les emissions dels repetidors del Bartolo (Plana Alta), del Mondúver (la Safor) i de la Carrasqueta (l'Alcoià). Aquest expedient administratiu fou recorregut per ACPV al Tribunal Superior de Justícia valencià, que encara ha de dictar-ne sentència. Mentrestant, el jutjat corresponent d'Alacant va avenir-se a la petició del govern valencià de tancar cautelarment la Carrasqueta, però els jutjats de Castelló i de València van denegar-li l'accés als repetidors del Bartolo i del Mondúver, respectivament.

Doncs bé, ara hi ha un altre expedient, que Acció Cultural i la Fundació Ramon Muntaner acaben de rebre i que pensen recórrer. Després, el govern redactarà un expedient definitiu, en què mantindrà, previsiblement, les sancions proposades, i la qüestió passarà a l'àmbit judicial.

Air Berlín contra el català

Air Berlín es reafirma

VilaWeb, 6 de maig 08

VilaWeb ha parlat amb la responsable de premsa de l'empresa a Espanya, Ana Baschwitz, que ha reafirmat el suport d'Air Berlín a l'editorial que el director ha publicat a la revista que reparteixen entre els passatgers i que ataca el català. Joachim Hunold, director general d'Air Berlín, hi diu que avui en dia l'espanyol ja no és una llengua oficial a Mallorca, que hi ha nens que no el saben parlar i que la partició d'Espanya en nacionalismes regionals és un retorn als mini-estats medievals.

Segons Ana Baschwitz l'espanyol és la llengua oficial de l'estat i per tant, Air Berlín, que és una companyia aèria internacional, ja en té prou d'utilitzar aquest idioma. Baschwitz també ha dit a VilaWeb que comparteix les declaracions de Joachim Hunold respecte al català, que és veritat que hi ha nens que no l'aprenen i ha posat com a exemple la retirada de la tercera hora d'espanyol a Catalunya. La responsable de premsa considera que és innecessari que es faci servir el català, el basc o el gallec en les comunciacions de la companyia perquè tothom entén l'espanyol.

Ana Baschwitz ha puntualitzat que l'editorial no representa l'opinió de tota la companyia, sinó tan sols la del director, tot i que la comparteix. També ha dit que la companyia no emetria cap comunicat o nota de premsa sobre la qüestió.

Tot plegat és una resposta a una carta de la directora general de Política Lingüística de les Illes, Margalida Tous, en què demanava a Air Berlín i a d'altres companyies aèries que fessin servir també el català en les comunicacions amb els passatgers. L'editorial publicat per Hurnold, però, es pregunta si els caldrà donar cursos de català per decret als treballadors de la companyia.

Per fer país, insultem en català

Pixamandúrries llardós. Vés a pastar fang, albercoc. Australopitec, cul inquiet, gra de pus, llepafils, mala pècora, passerell, flipamandonguilles, mosqueta morta, torra castanyes, xitxarel·lo, cagandanes, nas de porc, ploramiques, sabatot, garrepa, panoli, dropo, desvergonyit.
Per fer país insultem en català.
Foll camacurt, tanoca esquifit, palangana, cagarro tou mocós,barjaula, matusser, tita fluixa, panxacontent, buscabregues, aixafabolets, Lladregot, malnascut, bocamoll, bordegàs, bufagaites, gep de burra, baix de sostre, desvirgagallines, escuracassoles, escoltallufes,
Per fer país insultem en català. Per fer paiiiiiinsultem en català, en català.
Sòmines, nap-buf, perepunyetes, gos sarnós, cagadubtes, baladrer, orellut, ase mort, barrut, pallús en zel, abraçafanals. Capsigrany, botifler, empeltat, tabalot, tastaolletes, xirucaire, pelacanyes, escalfabraguetes.
Per fer país insultem en català. Per fer paiiiiiiiinsultem en català, però no el de fa cent anys.

On és el català als festivals de Barcelona?

On és el català?

Directe!cat, 30.05.2008

Primavera Sound
Una trentena de formacions de rock alternatiu i independent formen part del cartell del Primavera Sound que se celebrarà aquest mateix cap de setmana. Grans noms com els de Public Enemy, Portishead o The Sonics. Totes aquestes bandes a part, el català és pràcticament inexistent, exceptuant-ne la presència de Guillamino.

A directe!cat no ens ha agradat gens això! Per una banda perquè un festival de tanta anomenada i que a més a més es fa aquí a Catalunya hauria de recolzar més les formacions que cantin en català. I diem això de “que cantin en català” perquè sí que és cert que hi ha grups catalans, però tots canten en castellà.

A més, com pot ser que existeixi aquesta discriminació cap a la nostra llengua si el festival utilitza el català de forma absolutament sense complexes com a llengua vehicular? Podeu observar el web o els cartells del festival.

I bé... això no acaba aquí. Posats a denunciar, diguem-ho tot! Al Summer Festival, el Sònar i altres festivals promocionats per l'Ajuntament de Barcelona tenen la música en català marginada. Si no ens defensem entre nosaltres... poc avançarem!

Humiliació absoluta

Castellà obligat a la roda de premsa del Barça-Tau

Directe!cat / 29.05.2008

L'ACB prohibeix parlar en català

A llista d'associacions i entitats espanyoles que mantenen una actitud centralista, retrògrada i excloent amb les diverses llengües de l'Estat cal sumar-hi des d'avui l'ACB, l'Associació de Clubs de Bàsquet espanyols. A la roda de premsa prèvia al primer partit de la final Barça-Tau, el moderador va obligar als capitans d'ambdós equips, els catalans Roger Grimau i Sergi Vidal, a deixar de contestar en català i fer-ho en castellà.
Ambdós jugadors van començar les seves intervencions en català, la manera natural d'expressar-se un jugador català quan competeix a Catalunya, però el moderador enviat per l'ACB va obligar-los a canviar al castellà, mostrant un menyspreu absolut per la llengua que es parla a aquest país.

No van tolerar-se respostes en les dues llengües -primer en català, després la mateixa resposta en castellà, com es fa en algunes rodes de premsa futbolístiques.

El català a Catalunya Nord

El camí del nord
per Vicent Partal
Vilaweb, dijous, 8 de maig de 2008

La recuperació de la identitat catalana al nord és un fet indiscutible. Amb arrels al maig del 68, que va veure la formació dels primers nuclis sòlids de nacionalistes, i una extensió insòlita avui. Ahir Daniel Mach, un diputat de la UMP, el partit del govern, va ser el primer a gosar parlar en català a l'Assemblea francesa. Igual que passa al parlament espanyol el feren callar, però el gest no ha passat, ni de bon tros, desapercebut.

I si el sumem a la seqüència de fets ocorreguts aquests darrers mesos, resulta ben evident que alguna cosa es mou al nord, profunda. Potser no és com l'havíem esperada, però és. De primer, el Consell va proclamar el català llengua oficial de la institució: una novetat absoluta. Per primera vegada des de l'ocupació francesa, una institució nord-catalana feia un pas com aquest. Després el regidor d'Esquerra al consistori de Perpinyà va intervenir, també en català, en el plenari, amb l'única protesta d'un regidor d'extrema dreta. Però ahir el simbolisme del gest fou enorme. Un diputat català, i no pas un independentista, sinó un home de la majoria, defensà l'oficialitat del català al cor mateix de la república, a l'Assemblea, amb el suport de tots els diputats catalans de dreta i d'esquerra, i arribà fins i tot a pronunciar una llarga frase en la nostra llengua, abans que el sorprès president del parlament francès no tinguera temps de tallar-lo.

La seqüència és positiva i molt interessant. Sorprèn que siguen polítics de partits francesos que defensen el català, però això és, a la vegada, un magnífic indici de la reivindicació de la llengua, que s'estén i s'eixampla. I també de la feina de grups, associacions i partits catalanistes, que ha estat molt eficaç. Fàcil, no ho serà gaire, però si fa uns quants anys ens hagueren dit que això passaria, no ens ho hauríem cregut. Vol dir que hi ha camí, també al nord.

La normalització a les Illes Balears

Directe!cat 05.05.2008

El Govern balear insta els funcionaris a utilitzar només el català

Vol aconseguir la normalització completa de l'Administració


Sembla que els temps canvien a l'administració de les Illes Balears. La Direcció General de Política Lingüística de la Conselleria d'Educació del Govern balear ha iniciat una campanya per tal de fomentar del català entre els treballadors de l'administració autonòmica per tal de reactivar-ne l'ús en les comunicacions amb els ciutadans. Es distribuiran 30.000 fulls informatius, en els quals es recorda que la senyalització institucional ha de ser únicament en català.
La directora general de la institució que vetlla per la política lingüística en l'Executiu, Margalida Tous, creu que la campanya ha de "recordar que el català és la llengua pròpia del Govern". Per això el català ha de ser la llengua vehicular de les publicacions institucionals, l'idioma principal d'atenció al públic, i també, la llengua que s'usi normalment durant les intervencions oficials.

La campanya vol aconseguir la completa normalització lingüística del Govern balear després dels anys de l'espanyolització desacomplexada que practicaven els governs del Partit Popular.