La vila de Perpinyà aprova la Carta Municipal pel Català
El text es va ratificar per unanimitat
12/06/10 02:00 - Perpinyà - Esteve Carrera
«El Consell Municipal de Perpinyà reconeix oficialment, al costat de la llengua francesa, el català com a llengua històrica de la vila.»Així comença l'article 1 de la Carta Municipal pel Català que van aprovar per unanimitat els regidors de la capital del Rosselló aquest dijous 10 de juny.
Els nou articles de la carta, detallen els objectius que es pretenen aconseguir amb aquesta iniciativa: garantir la pervivència i la transmissió de la llengua catalana; permetre l'ús del català a cada perpinyanès que el vulgui fer servir; assegurar la presència de la llengua catalana als diversos camps de la vida pública i social de Perpinyà, a través del desenvolupament del bilingüisme, i contribuir a la integració dels nous habitants i participar en la cohesió social i el desenvolupament econòmic del país. Per aconseguir aquests objectius, la carta planteja cinc eixos principals: l'ensenyament, el servei a la infància, la senyalització, els serveis i l'ús social, i els mitjans de comunicació. Segons aquest text, tots els serveis i organismes municipals han d'integrar la dimensió de la llengua catalana, especialment en tot el que afecta la comunicació amb el públic i la senyalització. Jaume Roure, regidor d'Afers Catalans i de Cooperació Transfronterera, i encarregat de presentar la carta, considera que s'ha aconseguit una «feina ben feta»: «Després d'aprovar al 1993 el lema Perpinyà la Catalana, després dels noms de carrers i la retolació en català, la carta marca una etapa decisiva.»
«Hem fet un pas molt important»
Pel batlle de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, la Carta Municipal aprovada aquest dijous és un pas important: «Venim d'una situació en la qual un organisme municipal, l'Institut Font Nova, s'encarrega de la promoció del català per a l'Ajuntament. Amb la Carta Municipal, el que fem és integrar l'ús del català dins els serveis de l'Ajuntament; el català a Perpinyà ja no dependrà d'un servei extern», precisa l'alcalde. A la pregunta de si a partir d'ara un usuari podrà ser atès amb documentació en català pels serveis municipals, la resposta de Jean-Marc Pujol és clarament afirmativa. El batlle també considera molt important que aquest text s'hagi aprovat per unanimitat. Però les sessions del Consell Municipal de Perpinyà es continuaran fent en francès. Tot i que en un mandat anterior un regidor d'ERC es va fer notar fent totes les seves intervencions en català, la llengua oficial de la República continua sent el francès, també a Perpinyà. «Això no canvia, no depèn de nosaltres, no és competència municipal; poden sortir expressions en català en els debats, però les hem de traduir en les actes», precisa Jean-Marc Pujol.
diumenge, 13 de juny del 2010
diumenge, 16 de maig del 2010
L'estat francès i el CGPJ espanyol exigeixen als tribunals catalans que no remetin sentències en català
De Vilaweb, 17 de maig 2010
L'estat francès i el CGPJ espanyol exigeixen als tribunals catalans que no remetin sentències en català
Les sentències redactades en català van disminuir el 2009
El Ministeri de Justícia francès i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) espanyol han instat als jutges de Catalunya que no remetin escrits en català als tribunals de l'estat francès perquè així vulneren el reglament d'usos lingüístics. França ha fet arribar una queixa al CGPJ i aquest ha enviat una carta a la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Maria Euigenia Alegret, per recordar-li que l'estat francès solament accepta comunicacions judicials en anglès, alemany, italià i espanyol, a part del francès.
Descens de les sentències en català
El número de sentències redactades en català als jutjats de Catalunya va baixar el 2009 respecte a l'any anterior. Es van dictar un 18,9% de sentències en català, mentre que el 2008 van ser el 19,4%, segons es pot extreure de la memòria anual del TSJC.
El moment de màxima utilització del català es va produir el 2004, amb un 20,6% i, des d'aleshores ha anat disminuïnt progressivament. La proporció de recursos que arriben al TSJC és molt semblant a la de sentències. L'any passat es van presentar 16 recursos en català per 135 en castellà. De la mateixa manera, es va presentar un recurs de queixa en català, per 29 en castellà.
L'estat francès i el CGPJ espanyol exigeixen als tribunals catalans que no remetin sentències en català
Les sentències redactades en català van disminuir el 2009
El Ministeri de Justícia francès i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) espanyol han instat als jutges de Catalunya que no remetin escrits en català als tribunals de l'estat francès perquè així vulneren el reglament d'usos lingüístics. França ha fet arribar una queixa al CGPJ i aquest ha enviat una carta a la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Maria Euigenia Alegret, per recordar-li que l'estat francès solament accepta comunicacions judicials en anglès, alemany, italià i espanyol, a part del francès.
Descens de les sentències en català
El número de sentències redactades en català als jutjats de Catalunya va baixar el 2009 respecte a l'any anterior. Es van dictar un 18,9% de sentències en català, mentre que el 2008 van ser el 19,4%, segons es pot extreure de la memòria anual del TSJC.
El moment de màxima utilització del català es va produir el 2004, amb un 20,6% i, des d'aleshores ha anat disminuïnt progressivament. La proporció de recursos que arriben al TSJC és molt semblant a la de sentències. L'any passat es van presentar 16 recursos en català per 135 en castellà. De la mateixa manera, es va presentar un recurs de queixa en català, per 29 en castellà.
dimecres, 11 de novembre del 2009
El ridícul del diari "La Vanguardia"
De Vilaweb, dimecres, 11 de novembre de 2009
El ridícul de La Vanguardia
per Vicent Partal
La Vanguardia és l'excepció a Barcelona. És l'únic diari monolingüe castellà de la ciutat i la seua militància persistent en aquest sentit fa temps que crida notablement l'atenció. Però, malgrat això, el director, José Antich, es permetia ahir de donar lliçons de saviesa lingüística qualificant de 'ridícul' que el Parlament de Catalunya posara traductors de català a espanyol i viceversa per atendre degudament la visita d'una delegació nicarangüenca. La veritat és que el seu argument feia feredat.
El director de La Vanguardia diu, en la llengua en què escriu en públic cada dia, que 'no sembla la cosa més edificant' que els nicaragüencs escoltaren amb 'els auriculars posats' els discursos dels diputats catalans. No gosa dir-ho claret, però diu, i per això fa feredat, que el Parlament de Catalunya hauria d'haver renunciat a la llengua pròpia, no sé si en aquest cas o amb qualsevol excusa. No ho diu clar, però s'entén fàcilment que el senyor Antich vol dir que ell hauria desitjat que els diputats hagueren parlat directament en castellà, com fa el seu diari cada dia. Perquè, encara que no ho diga tampoc, interprete que el senyor Antich deu comptar que els nicaragüencs no entenen d'entrada el català, de manera que, havien de ser els diputats catalans els qui havien de canviar de llengua, per caure en el 'ridícul'.
Per sort, no ho van fer. Començant per David Minoves, secretari de Cooperació i Solidaritat del govern, que no va perdre gens de vista que les institucions també tenen obligacions envers la pròpia dignitat, perquè no són únicament una col·lecció d'individus, ans representen un país, amb les obligacions que això implica. Parlar en una seu parlamentària no és parlar en un bar, i això exigeix una correcció, un protocol i un respecte de les formes. Respecte que inclou, al Parlament de Catalunya i en qualsevol parlament del món, uns usos lingüístics també simbòlics; també. Que al cap i a la fi, és per això que el president Sarkozy no parla mai en anglès en una seu parlamentària i sí que ho fa, si cal, en una entrevista televisiva. O que la cancellera Merkel s'adreça sempre, en públic, en alemany al president Medvèdev, per més que parle molt bé el rus. O que Juan Carlos de Borbón parla en espanyol en les cimeres internacionals encara que els seus interlocutors sàpiguen tots anglès, llengua que, segons que diuen, practica a casa cada dia.
Vicent Partal
El ridícul de La Vanguardia
per Vicent Partal
La Vanguardia és l'excepció a Barcelona. És l'únic diari monolingüe castellà de la ciutat i la seua militància persistent en aquest sentit fa temps que crida notablement l'atenció. Però, malgrat això, el director, José Antich, es permetia ahir de donar lliçons de saviesa lingüística qualificant de 'ridícul' que el Parlament de Catalunya posara traductors de català a espanyol i viceversa per atendre degudament la visita d'una delegació nicarangüenca. La veritat és que el seu argument feia feredat.
El director de La Vanguardia diu, en la llengua en què escriu en públic cada dia, que 'no sembla la cosa més edificant' que els nicaragüencs escoltaren amb 'els auriculars posats' els discursos dels diputats catalans. No gosa dir-ho claret, però diu, i per això fa feredat, que el Parlament de Catalunya hauria d'haver renunciat a la llengua pròpia, no sé si en aquest cas o amb qualsevol excusa. No ho diu clar, però s'entén fàcilment que el senyor Antich vol dir que ell hauria desitjat que els diputats hagueren parlat directament en castellà, com fa el seu diari cada dia. Perquè, encara que no ho diga tampoc, interprete que el senyor Antich deu comptar que els nicaragüencs no entenen d'entrada el català, de manera que, havien de ser els diputats catalans els qui havien de canviar de llengua, per caure en el 'ridícul'.
Per sort, no ho van fer. Començant per David Minoves, secretari de Cooperació i Solidaritat del govern, que no va perdre gens de vista que les institucions també tenen obligacions envers la pròpia dignitat, perquè no són únicament una col·lecció d'individus, ans representen un país, amb les obligacions que això implica. Parlar en una seu parlamentària no és parlar en un bar, i això exigeix una correcció, un protocol i un respecte de les formes. Respecte que inclou, al Parlament de Catalunya i en qualsevol parlament del món, uns usos lingüístics també simbòlics; també. Que al cap i a la fi, és per això que el president Sarkozy no parla mai en anglès en una seu parlamentària i sí que ho fa, si cal, en una entrevista televisiva. O que la cancellera Merkel s'adreça sempre, en públic, en alemany al president Medvèdev, per més que parle molt bé el rus. O que Juan Carlos de Borbón parla en espanyol en les cimeres internacionals encara que els seus interlocutors sàpiguen tots anglès, llengua que, segons que diuen, practica a casa cada dia.
Vicent Partal
dissabte, 30 de maig del 2009
L'extrema dreta contra el català a Mallorca
Díez i Rivera se sumen a la manifestació de l'extrema dreta contra el català a Mallorca
Un grup de joves desplega una pancarta en favor del català i contra el feixisme davant dels manifestants
Vilaweb, dissabte, 30/05/2009
Unes dues mil persones han participat avui a Palma a la manifestació convocada per l’associació Círculo Balear amb el lema ‘Nuestras lenguas nos unen. Volem llibertat d'elecció’. Protestaven per la ‘imposició’ del català en l'educació, la sanitat i l'administració pública balears. Uns joves disfressats de capellans i agents de la guàrdia civil han desplegat una gran pancarta on s'hi podia llegir: ‘Català, sí sí sí sí, Feixisme no no no no’.
Al capdavant de la manifestació s'hi ha pogut veure el president del Círculo Balear, Jorge Campos, que ha dit que a la marxa han assistit vint-i-cinc mil persones. També hi havia la presidenta d'Unión, Progreso y Democracia, Rosa Díez, i el president de Ciutadans, Albert Rivera.
Un grup de joves desplega una pancarta en favor del català i contra el feixisme davant dels manifestants
Vilaweb, dissabte, 30/05/2009
Unes dues mil persones han participat avui a Palma a la manifestació convocada per l’associació Círculo Balear amb el lema ‘Nuestras lenguas nos unen. Volem llibertat d'elecció’. Protestaven per la ‘imposició’ del català en l'educació, la sanitat i l'administració pública balears. Uns joves disfressats de capellans i agents de la guàrdia civil han desplegat una gran pancarta on s'hi podia llegir: ‘Català, sí sí sí sí, Feixisme no no no no’.
Al capdavant de la manifestació s'hi ha pogut veure el president del Círculo Balear, Jorge Campos, que ha dit que a la marxa han assistit vint-i-cinc mil persones. També hi havia la presidenta d'Unión, Progreso y Democracia, Rosa Díez, i el president de Ciutadans, Albert Rivera.
dimecres, 18 de març del 2009
El PSC vota contra l'ús de la llengua catalana al Congrés espanyol
PSOE i PP impedeixen una moció d’ERC a favor del català a la Cambra baixa.
El Singular Digital, 17/03/2009
PSOE i PP han impedit l’aprovació d’una moció d’Esquerra per instar al Congrés a normalitzar l’ús de la llengua catalana al Congrés. La iniciativa, defensada pel diputat republicà Joan Tardà, ha estat finalment rebutjada pels dos partits d’àmbit estatal, inclosos els 25 diputats del PSC.
“D’ençà de l’any 2004 que s’han fet múltiples intents per permetre l’ús del català a la Cambra baixa, i fins i tot Zapatero va defensar l’ús de llengua catalana a les institucions europees, però finalment s’ha impedit la normalització de l’ús de les llengües oficials diferents a la catalana”, ha explicat Tardà.
El parlamentari independentista ha comentat que el partit socialista “s’hi ha negat en rodó, cosa que ha impedit aprovar el conjunt de mesures en les quals sí que hi havia acord, com la participació de Catalunya en el disseny de les polítiques espanyoles respecte al reconeixement de la llengua catalana a Europa o avançar cap al plurilingüisme en l’administració general de l’Estat”.
Esquerra no ha volgut retirar la demanda sobre l’ús del català al Congrés, com exigien els socialistes per aprovar la resta dels punts de la moció. En un comunicat, els republicans indiquen que el PSOE “ha estat durant anys donant allargues a la resolució d’aquest conflicte argumentant raons reglamentàries”.
“Finalment, però el grup socialista ha hagut d’optar entre permetre l’ús del català al Congrés o impedir-ho, tot optant per la darrera”, afegeixen. Tardà ha dit des de la tribuna que ERC no afluixarà, “són ells els qui han decidit solemnement prohibir l’ús del català”. “Són vostès els qui ens aboquen al conflicte” ha sentenciat.
El Singular Digital, 17/03/2009
PSOE i PP han impedit l’aprovació d’una moció d’Esquerra per instar al Congrés a normalitzar l’ús de la llengua catalana al Congrés. La iniciativa, defensada pel diputat republicà Joan Tardà, ha estat finalment rebutjada pels dos partits d’àmbit estatal, inclosos els 25 diputats del PSC.
“D’ençà de l’any 2004 que s’han fet múltiples intents per permetre l’ús del català a la Cambra baixa, i fins i tot Zapatero va defensar l’ús de llengua catalana a les institucions europees, però finalment s’ha impedit la normalització de l’ús de les llengües oficials diferents a la catalana”, ha explicat Tardà.
El parlamentari independentista ha comentat que el partit socialista “s’hi ha negat en rodó, cosa que ha impedit aprovar el conjunt de mesures en les quals sí que hi havia acord, com la participació de Catalunya en el disseny de les polítiques espanyoles respecte al reconeixement de la llengua catalana a Europa o avançar cap al plurilingüisme en l’administració general de l’Estat”.
Esquerra no ha volgut retirar la demanda sobre l’ús del català al Congrés, com exigien els socialistes per aprovar la resta dels punts de la moció. En un comunicat, els republicans indiquen que el PSOE “ha estat durant anys donant allargues a la resolució d’aquest conflicte argumentant raons reglamentàries”.
“Finalment, però el grup socialista ha hagut d’optar entre permetre l’ús del català al Congrés o impedir-ho, tot optant per la darrera”, afegeixen. Tardà ha dit des de la tribuna que ERC no afluixarà, “són ells els qui han decidit solemnement prohibir l’ús del català”. “Són vostès els qui ens aboquen al conflicte” ha sentenciat.
dijous, 26 de febrer del 2009
El PSOE es resisteix que s'utilitzi el català al Congrés espanyol
Diari Avui, 26.02.2009
El debat sobre si és possible dur a terme alguna modificació del reglament per normalitzar l’activitat parlamentària al Congrés els mesos considerats inhàbils –gener, juliol i agost– va servir als grups de CiU i ERC per posar sobre la taula l’antiga reivindicació perquè es permeti l’ús del català a la cambra baixa. La reacció del grup del PSOE va ser contundent: “Constitucionalment i reglamentàriament, la llengua del Congrés és el castellà”.
El portaveu socialista, José Antonio Alonso, es va mostrar així de taxatiu davant la insistència dels periodistes per conèixer si tenien intenció d’obrir la porta a un ús limitat de les llengües cooficials, i va insistir que el castellà “és i ha de ser la llengua en què es duu a terme la feina parlamentària”. En l’anterior legislatura l’expresident del Congrés Manuel Marín havia permès una utilització restringida del català, sempre que, a més, la intervenció anés acompanyada d’una traducció immediata. Pocs dies després el mateix Marín es va fer enrere, però els grups anomenats minoritaris no es van donar per vençuts i van insistir a negociar que el reglament inclogués algun tipus de reconeixement del català, l’euskera i el gallec. En aquell moment el grup del PSOE esgrimia com a pretext per aturar el debat la negativa del PP a admetre l’ús d’aquestes llengües als plens del Congrés.
Ahir, aprofitant la discussió promoguda pel PP sobre l’habilitació dels mesos en què hi ha una activitat parlamentària molt limitada i l’encàrrec d’un estudi de viabilitat de la proposta, el portaveu adjunt de CiU, Josep Sánchez Llibre, i el cap de files d’ERC, Joan Ridao, van insistir que si finalment hi ha una modificació del reglament del Congrés, aquesta ha de servir per garantir la presència del català a la cambra. Ridao ja va reobrir aquest debat la setmana passada enviant una carta als portaveus en què els emplaçava a reunir-se per plantejar la possibilitat de fer front comú davant l’actual president del Congrés, José Bono.
El debat sobre si és possible dur a terme alguna modificació del reglament per normalitzar l’activitat parlamentària al Congrés els mesos considerats inhàbils –gener, juliol i agost– va servir als grups de CiU i ERC per posar sobre la taula l’antiga reivindicació perquè es permeti l’ús del català a la cambra baixa. La reacció del grup del PSOE va ser contundent: “Constitucionalment i reglamentàriament, la llengua del Congrés és el castellà”.
El portaveu socialista, José Antonio Alonso, es va mostrar així de taxatiu davant la insistència dels periodistes per conèixer si tenien intenció d’obrir la porta a un ús limitat de les llengües cooficials, i va insistir que el castellà “és i ha de ser la llengua en què es duu a terme la feina parlamentària”. En l’anterior legislatura l’expresident del Congrés Manuel Marín havia permès una utilització restringida del català, sempre que, a més, la intervenció anés acompanyada d’una traducció immediata. Pocs dies després el mateix Marín es va fer enrere, però els grups anomenats minoritaris no es van donar per vençuts i van insistir a negociar que el reglament inclogués algun tipus de reconeixement del català, l’euskera i el gallec. En aquell moment el grup del PSOE esgrimia com a pretext per aturar el debat la negativa del PP a admetre l’ús d’aquestes llengües als plens del Congrés.
Ahir, aprofitant la discussió promoguda pel PP sobre l’habilitació dels mesos en què hi ha una activitat parlamentària molt limitada i l’encàrrec d’un estudi de viabilitat de la proposta, el portaveu adjunt de CiU, Josep Sánchez Llibre, i el cap de files d’ERC, Joan Ridao, van insistir que si finalment hi ha una modificació del reglament del Congrés, aquesta ha de servir per garantir la presència del català a la cambra. Ridao ja va reobrir aquest debat la setmana passada enviant una carta als portaveus en què els emplaçava a reunir-se per plantejar la possibilitat de fer front comú davant l’actual president del Congrés, José Bono.
dilluns, 10 de novembre del 2008
La vitalitat del català, malgrat tot
Vilaweb, dilluns, 10/11/2008
La vitalitat del català, malgrat tot
Avui s'inaugura a l'Institut d'Estudis Catalans una exposició de la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana
Al marge de la polèmica entre optimistes i pessimistes sobre el futur de la llengua, l'exposició 'Realitat i vitalitat de la llengua catalana' fa una radiografia de l'ús social del català, objectiva i 'sense amagar res', segons que ha explicat a VilaWeb Jordi Solé i Camardons, que n'és el comissari. A banda analitzar la situació, l'exposició, que s'inaugura avui a l'Institut d'Estudis Catalans, invita a un exercici d'autoestima i d'exigència.
L'exposició, preparada per la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC), fa veure l'estat de la llengua a cada territori en facetes diverses: literatura, música, internet, tipus de parlants...
'Encara que sovint no n'estiguem satisfets, explica Solé, sociolingüista i assessor LIC (Llengua, Interculturalitat i Cohesió social) del Departament d'Educació de la Generalitat, la vitalitat de la llengua és extraordinària.' Ara, si els catalano-parlants en fóssim conscients, 'podríem anar més enllà'. 'Cal ser més actius, exigir més a les autoritats.' Segons Solé, cal no deixar-se endur per la tristor i el cansament en situacions força corrents, com ara que no ens entenguin en català en un restaurant o en un comerç, i aprofitar la situació com una oportunitat per a fer entendre al nostre interlocutor que la llengua és un valor positiu. I un diagnòstic per al futur: 'L'única manera d'aturar el procés de substitució lingüística del català pel castellà és esdevenint un estat independent'; l'experiència demostra, explica Solé, que tant l'estat espanyol com el francès no han defensat la llengua, sinó que l'han reprimida i menystinguda sempre.
diumenge, 26 d’octubre del 2008
El català, prohibit a les tesis de la UNED
Directe!cat, 23.10.2008
El BNG es queixa que la UNED accepta tesis doctorals en malai i no pas en gallec, català o euskera
Asseguren que 'és una clara vulneració dels drets lingüístics'
El BNG es queixa que la UNED accepta tesis doctorals en malai i no pas en gallec, català o euskera
El portaveu del BNG al Congrés dels Diputats, Francisco Jorquera, ha denunciat que la Universitat d'Educació a Distància (UNED) accepta tesis doctorals presentades en xinès o en malai i, en canvi, rebutja la presentació d'altres escrites en llengües cooficials, com ara el gallec, el català o l'euskera.
Jorquera diu que són 'nombrosos' els casos d'estudiants als quals la UNED els ha prohibit llegir les seves tesis en qualsevol de les llengües cooficials, pel qual demana a l'executiu que n'impulsi 'amb caràcter d'urgència' la plena incorporació en l'esmentada institució educativa, tant en les tesis doctorals com en la docència i publicacions internes.
El nacionalista gallec explica que 'aquesta clara vulneració dels drets lingüístics' s'empara en la normativa aprovada per la Comissió d'Investigació i Doctorat el passat 28 de març, segons la qual 'els doctorands poden redactar i presentar les tesis doctorals en castellà o en qualsevol altra llengua, oficial, estrangera, sempre que així ho autoritzi la Comissió de Doctorat del Departament Corresponent'.
És a dir, subratlla Jorquera, 'la UNED accepta tesis presentades en xinès o en malai, però no en gallec, català o euskera, idiomes oficials als respectius països dins de l'Estat espanyol, però als quals se'ls proporciona un tracte inferior al de qualsevol llengua estrangera'.
El diputat del BNG ha dirigit al Govern una bateria de preguntes al Congrés perquè es pronunciï sobre si la normativa abans esmentada és 'discriminatòria i atempta clarament contra la pluralitat lingüística' a l'Estat esopanyol i per que informi sobre la seva intenció d'anul•lar-la per incorporar les llengües cooficials de l'Estat a la Universitat d'Educació a Distància.
El BNG es queixa que la UNED accepta tesis doctorals en malai i no pas en gallec, català o euskera
Asseguren que 'és una clara vulneració dels drets lingüístics'
El BNG es queixa que la UNED accepta tesis doctorals en malai i no pas en gallec, català o euskera
El portaveu del BNG al Congrés dels Diputats, Francisco Jorquera, ha denunciat que la Universitat d'Educació a Distància (UNED) accepta tesis doctorals presentades en xinès o en malai i, en canvi, rebutja la presentació d'altres escrites en llengües cooficials, com ara el gallec, el català o l'euskera.
Jorquera diu que són 'nombrosos' els casos d'estudiants als quals la UNED els ha prohibit llegir les seves tesis en qualsevol de les llengües cooficials, pel qual demana a l'executiu que n'impulsi 'amb caràcter d'urgència' la plena incorporació en l'esmentada institució educativa, tant en les tesis doctorals com en la docència i publicacions internes.
El nacionalista gallec explica que 'aquesta clara vulneració dels drets lingüístics' s'empara en la normativa aprovada per la Comissió d'Investigació i Doctorat el passat 28 de març, segons la qual 'els doctorands poden redactar i presentar les tesis doctorals en castellà o en qualsevol altra llengua, oficial, estrangera, sempre que així ho autoritzi la Comissió de Doctorat del Departament Corresponent'.
És a dir, subratlla Jorquera, 'la UNED accepta tesis presentades en xinès o en malai, però no en gallec, català o euskera, idiomes oficials als respectius països dins de l'Estat espanyol, però als quals se'ls proporciona un tracte inferior al de qualsevol llengua estrangera'.
El diputat del BNG ha dirigit al Govern una bateria de preguntes al Congrés perquè es pronunciï sobre si la normativa abans esmentada és 'discriminatòria i atempta clarament contra la pluralitat lingüística' a l'Estat esopanyol i per que informi sobre la seva intenció d'anul•lar-la per incorporar les llengües cooficials de l'Estat a la Universitat d'Educació a Distància.
divendres, 24 d’octubre del 2008
Reclamen el nivell C de català als professors universitaris
Directe!cat 23.10.2008
Estudiants independentistes es mobilitzen davant del Parlament per reclamar el nivell C de català als professors universitaris
S'hi concentren aprofitant el debat d'una moció de Ciutadans en contra de la normalització de la llengua catalana a les facultats
Estudiants independentistes convocats pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) es mobilitzaran des de primera hora d'aquest matí davant del Parlament per protestar per una moció presentada per Ciutadans en contra l'acord per demanar el nivell C de català al professorat contractat a les universitats catalanes.
Els convocants asseguren que "tot i que confiem que el Parlament rebutgi aquesta moció per àmplia majoria, des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) volem aprofitar l'ocasió per reafirmar-nos en la defensa de la llengua a les nostres universitats".
Els estudiants afirmen que "exigir el nivell C al professorat és un requisit del tot imprescindible per assegurar el dret dels estudiants a poder-se expressar en català, ja que, si un professor no entén el català, com pot avaluar correctament els alumnes que s'expressen aquesta llengua?"
Asseguren que "des del SEPC continuarem plantant cara als rectors que, com en el cas de la UAB i de la UPF, es neguin a acceptar aquest acord. Així doncs, volem deixar clar que la campanya de critica que des el SEPC ja hem començat contra el rector de la UPF és només l'inici de les accions que farem per tal de criticar aquells rectors i rectores que es neguin a demanar aquest requisit".
divendres, 12 de setembre del 2008
Els estudiants volen que s'exigeixi el català
Els estudiants volen que s'exigeixi el català als professors d'universitat
Des de les universitats no es veu gaire bé tot plegat
Directe!cat, 10.10.2007
Molts professors d'universitat fan les seves classes en castellà. I quan diem molts, són molts! Ara, des de dos sindicats d'estudiants, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans i Estudiants en Acció volen 'anar més enllà de simples propostes i legislar' sobre el català, i alhora 'desplegar' l'article 6.4 de la LUC per exigir el català als professors. Des de l'Associació de Joves Estudiants de Catalunya s'han mostrat a favor que s''exigeixi a tots els alumnes coneixements de català i castellà' perquè és 'bo per a la integració'.
El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i Estudiants en Acció van coincidir ahir a qualificar de 'poruga i covarda' la proposta de la comissionada per a Universitats, Blanca Palmada, que les universitats convoquin exàmens de català i castellà als alumnes estrangers a partir del curs que ve. Per Adrià Castellví, del SEPC, cal 'anar més enllà de simples propostes i legislar' sobre el català, i alhora 'desplegar' l'article 6.4 de la LUC per exigir el català als professors.
Per la seva banda, Estudiants en Acció va qualificar la proposta de 'totalment insuficient i discriminatòria per als alumnes estrangers', ja que s'exclou de saber català els alumnes de l'Estat que vinguin de fora de Catalunya.
Andreu Espínola, secretari general de l'Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC), va criticar que la comissionada posi 'més èmfasi en l'anglès que en les llengües autòctones', i es va mostrar a favor que s''exigeixi a tots els alumnes coneixements de català i castellà' perquè és 'bo per a la integració'.
Des de les universitats no es veu gaire bé tot això. L'excusa perfecte que es posa és que la universitat ha de ser quelcom internacional que no pot tancar-se portes per culpa d'una llengua. A part de ser un argument fal·laç, ja que cada universitat té el seu idioma oficial, només cal veure que us va explicar directe!cat sobre el nombre d'inscripcions a titulacions en català de la UOC.
Sindicats a favor del català com a llengua vehicular
Vilaweb, 11/09/2008
Sindicats de l'ensenyament del país exigeixen que el català sigui la llengua vehicular a l'escola.
Es mostren preocupats pels atacs que ha sofert la llengua
Els sindicats majoritaris de l'ensenyament al nostre país reclamaren ahir a les administracions que el català, amb les respectives varietats dialectals, fos la llengua vehicular a les escoles del territori. USTEC·STEs, STEPV i STEI-I exigiren que es valoressin els programes d'immersió lingüística i que l'executiu espanyol treballés per a conservar el català a l'escola. En feren una especial reivindicació des del País Valencià i les Balears.
Des de les Illes asseguraren que volien promoure que la legislació permetés als estudiants saber català. En aquest sentit, proposaren que el 100% de les matèries s'impartissin en balear, car ara eren la meitat i el castellà 'ja estava garantit'. Afegiren que ningú no ho havia de veure com una agressió, car només volien que el català fos obligatori com ho era la llengua castellana.
Des del País Valencià, el STEPV digué que calia donar resposta al procés d'imposició del castellà, ja que el 25% dels alumnes rebia ensenyament en català i només en l'assignatura de valencià. Afegiren que calia més implicació del sector públic, car a les scoles privades el 100% de l'ensenyament era en castellà.
Des de Catalunya, USTEC-STEs denuncià el clima d'animadversió que hi havia en contra dels petits avenços que feia la llengua catalana.
Un manifest comú
Per aconseguir els objectius, van fer un manifest contrari a les agressions a la llengua i demanaren que s'hi sumessin altres sectors socials. Denunciaren que el català era una llengua minortizada i es mostraren preocupats pels manifestos i inicatives que havien sorgit en contra de la nostra llengua.
Sindicats de l'ensenyament del país exigeixen que el català sigui la llengua vehicular a l'escola.
Es mostren preocupats pels atacs que ha sofert la llengua
Els sindicats majoritaris de l'ensenyament al nostre país reclamaren ahir a les administracions que el català, amb les respectives varietats dialectals, fos la llengua vehicular a les escoles del territori. USTEC·STEs, STEPV i STEI-I exigiren que es valoressin els programes d'immersió lingüística i que l'executiu espanyol treballés per a conservar el català a l'escola. En feren una especial reivindicació des del País Valencià i les Balears.
Des de les Illes asseguraren que volien promoure que la legislació permetés als estudiants saber català. En aquest sentit, proposaren que el 100% de les matèries s'impartissin en balear, car ara eren la meitat i el castellà 'ja estava garantit'. Afegiren que ningú no ho havia de veure com una agressió, car només volien que el català fos obligatori com ho era la llengua castellana.
Des del País Valencià, el STEPV digué que calia donar resposta al procés d'imposició del castellà, ja que el 25% dels alumnes rebia ensenyament en català i només en l'assignatura de valencià. Afegiren que calia més implicació del sector públic, car a les scoles privades el 100% de l'ensenyament era en castellà.
Des de Catalunya, USTEC-STEs denuncià el clima d'animadversió que hi havia en contra dels petits avenços que feia la llengua catalana.
Un manifest comú
Per aconseguir els objectius, van fer un manifest contrari a les agressions a la llengua i demanaren que s'hi sumessin altres sectors socials. Denunciaren que el català era una llengua minortizada i es mostraren preocupats pels manifestos i inicatives que havien sorgit en contra de la nostra llengua.
dilluns, 21 de juliol del 2008
Reconeixement del català a la constitució francesa
Vilaweb, dilluns, 21/07/2008
El parlament francès aprova el reconeixement del català a la constitució
L'assemblea i el senat s'han reunit a Versailles per aprovar definitivament la reforma constitucional. S'ha aprovat per un sol vot per sobre del mínim necessari
El parlament francès reunit en congrés a Versailles ha aprovat aquesta tarda el paquet de reformes de la constitució proposades per Nicolas Sarkozy. Entre els punts que hi són continguts, hi ha la inclusió del reconeixement de les 'llengües regionals', entre les quals hi ha el català, a l'article 75. El text reformat ha rebut el vist-i-plau per 539 vots a favor i 357 en contra, de tal manera que s'han superat per tan sols un vot les tres cinquenes parts necessàries per aprovar el text.
dijous, 17 de juliol del 2008
divendres, 4 de juliol del 2008
El TSJC ordena l'aplicació de la tercera hora d'espanyol
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ordena l'aplicació de la tercera hora d'espanyol a Primària a partir del curs vinent
És una mesura cautelar del tribunal mentre no hi hagi un pronunciament a fons
Vilaweb, divendres, 04/07/2008
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha ordenat a la conselleria d'Educació que a partir del mes de setembre les escoles de primària apliquin la tercera hora d'espanyol, atenent un recurs presentat per Conviviencia Cívica Catalana. La decisió judicial és una mesura cautelar però no pas un pronunciament sobre el fons de la qüestió. Ara bé, exigeix el compliment de la normativa mentre no hi hagi una decisió en ferm sobre el recurs.
Fa un mes el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) va publicar una ordre que endarreria un any l'aplicació de la tercera hora. Aleshores, les escoles tenien fins al juny del 2009 per presentar el projecte lingüístic, ja que el departament havia donat llibertat als centres per decidir com s'impartia aquesta tercera hora.
Ara el tribunal ha requerit a Educació que adopti les mesures necessàries per garantir que a partir del curs vinent que s'imparteixin 655 hores d'espanyol.
divendres, 20 de juny del 2008
La meitat dels alumnes d’ESO no parla català amb els amics
Només el 66% dels estudiants catalanoparlants de 15 anys utilitzen sempre la llengua pròpia amb les amistats
Un estudi revela que un de cada quatre escolars s’adreça habitualment en castellà al professor
Avui, 19.06.2008
La meitat dels alumnes d’ESO no parlen mai en català amb els amics, siguin de dins del centre o de fora, enfront d’un terç d’estudiants que declaren utilitzar sempre aquesta llengua en la relació amb les amistats. Un de cada tres alumnes que tenen el català com a llengua inicial admet que canvia sovint al castellà quan parla amb els amics, i un altre dels contextos en què hi ha un ús molt baix del català per part dels catalanoparlants és en les activitats extraescolars i socials, en les quals només mantenen el català tres de cada quatre alumnes.
Així ho revela l’Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO de Catalunya, impulsat pel Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, dependent del departament d’Educació, i la secretaria de Política Lingüística, que aborda àmpliament en un dels seus apartats l’ús de la llengua en el context escolar. L’informe, elaborat a partir de les respostes de 1.500 estudiants de 15 anys de 51 centres, conclou que els usos lingüístics amb les amistats són, de lluny, l’àm bit en què hi ha un nombre més elevat de persones que mai no utilitzen el català.
Segons l’informe, malgrat que en la resta d’àmbits escolars la gran majoria d’alumnes catalanoparlants tenen una predisposició més alta que els castellanoparlants a utilitzar la seva primera llengua, en l’ús amb els amistats aquesta tendència es capgira i són els estudiants castellanoparlants els qui mantenen millor la seva llengua inicial.
Llengua “acadèmica”
L’informe constata, en canvi, que el català és la llengua clarament predominant en els contextos acadèmics, especialment a l’hora de fer els exàmens (quatre de cada cinc alumnes els fan sempre en català) i també en els treballs de grup dins l’aula (el 67,7% fan sempre els treballs en català i el 6,2% els hi fan sovint). També és majoritària en els usos “receptius”: tant als llibres de text com en el material escolar i les lectures obligatòries es percep una important presència del català.
D’acord amb l’estudi, fet durant l’any 2006 en el marc d’una àmplia avaluació a la secundària obligatòria, altres usos molt castellanitzats en el context escolar són la llengua que fan servir els alumnes amb el personal d’administració i serveis, i fins i tot la que usen amb el professorat i els tutors, tant dins de l’aula com fora.
En aquest sentit, una altra de les conclusions destacades de l’estudi és que els alumnes utilitzen més el castellà que els seus professors dins l’aula: gairebé un de cada quatre estudiants (24,1%) parlen poc o mai en català quan s’adrecen al professorat, un percentatge que es redueix al 10% en el cas del professorat que mai o gairebé mai utilitza aquesta llengua quan s’adreça al grup d’alumnes.
Dit d’una altra manera: un 75% dels alumnes tenen classes amb professors que utilitzen sempre o gairebé sempre el català dins de l’aula, mentre que només un 65% dels estudiants s’adrecen sempre o molt sovint en català als seus professors.
Pel que fa a la relació amb els tutors, augmenten les respostes en els dos extrems: el dels alumnes que sempre hi parlen en català i el dels que no ho fan mai.
dilluns, 16 de juny del 2008
El català de l'Aragó (una carta a El País)
Acusen Iglesias de recolzar "el projecte colonialista" català
Per parlar en català durant una entrevista a TV3
E-notícies, 15/06/08
Un dirigent de la Federación de Asociaciones Culturales de Aragón Oriental, Raúl Vallés Labanda, acusa -en una carta publicada al diari El País- el president d'Aragó, Marcelino Iglesias, de recolzar el "maquiavèl·lic projecte colonialista" de Catalunya sobre la comunitat aragonesa. El motiu és que, segons la carta, "en el matí del dia de la inauguració de l'Expo H2O, el president del Govern d'Aragó, Marcelino Iglesias, entrevistat en directe per la TV3 catalana, ha mantingut tota l'entrevista en català".
S'afegeix que "aquesta actuació, en una conjuntura política normal, no tindria cap altra conseqüència pràctica que més del 90% dels aragonesos no li entendrien, i el 10% restant ho farien realitzant un cert esforç, ja que el que es parla a la zona oriental d'Aragó no és català sinó aragonès, en les seves diverses modalitats, conegut popularment com chapurreau. Aquestes llengües vernacles, com el propi català, el valencià i el balear, són derivades del romanç, i no del català, com propugnen els catalanistes."
També es diu que "tanmateix, en la situació actual, quan l'esborrany de la Llei de Llengües d'Aragó es troba ja en les Corts d'Aragó per ser debatuda i aprovada l'1 de setembre, aquesta actuació, clarament 'catalanista', del senyor Iglesias, constitueix una presa de partit -amb publicitat televisiva- i fa un descarat joc als catalanistes que pretenen -mitjançant una enorme dedicació de recursos econòmics de la Generalitat- que el català sigui considerat 'llengua pròpia d'Aragó', fagocitant i/o transformant les nostres entranyables llengües en un català estàndard".
A la carta s'assegura igualment que "aquest maquiavèl·lic projecte colonialista -recolzat decididament pel nostre president-, cas de dur-se a terme, a més d'un greu error polític, constituiria una traïció per a la gent de la zona oriental d'Aragó, que no franja, com la denominen els catalans. El 1995 la Universitat de Saragossa va realitzar una enquesta entre els habitants de les poblacions en les quals es parlen les nostres llengües i el resultat de la mateixa va ser clarament expressiu i contundent: el 92% van manifestar parlar chapurreau, però no català. Està clar que el senyor Iglesias, per raons que ell sabrà, s'obstina a nedar contracorrent".
dijous, 12 de juny del 2008
El ministerio exigeix més castellà
El govern espanyol exigirà la tercera hora de castellà
La setmana passada, el DOGC publicava l'ordre que n'endarrereix un any l'aplicació
Vilaweb, 12/06/2008
La ministra d'Educació espanyola, Mercedes Cabrera, va dir ahir que el seu ministeri exigiria la tercera hora d'espanyol a l'educació primària de Catalunya: "Esperem que a Catalunya es compleixi la tercera hora de castellà i, si no és així, l'obligació del ministeri serà de fer-la complir". Però la setmana passada, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) va publicar una ordre que endarrereix un any l'aplicació de la tercera hora d'espanyol.
El propòsit d'aquesta ordre és de guanyar temps per a poder aprovar la nova llei d'educació que reconeixerà als centres educatius autonomia per a decidir si apliquen la tercera hora d’espanyol a què obliga el decret del ministeri d'Educació espanyol.
El president José Montilla va dir, a més, que la nova llei blindaria les competències de la Generalitat en educació i que, per tant, el decret espanyol no s'hauria pas d'aplicar obligatòriament.
dimarts, 10 de juny del 2008
Els funcionaris de les Balears hauran d'aprendre el català
Els funcionaris que vagin a les Balears a treballar hauran d'aprendre el català en dos anys
En l'actualitat no s'exigeix el coneixement del català per entrar a treballar a l'administració pública
Avui, 10.06.2008
La consellera balear d'Interior, Maria Àngels Leciñena, ha anunciat un nou decret que regularà l'ús del català a l'administració autonòmica, que exigirà als funcionaris que vagin a les Balears des d'altres comunitats o que canviïn de lloc de feina dins de les Illes que aprengui la llengua en dos anys. En l'actualitat no s'exigeix el coneixement del català.
Leciñena ha explicat aquest decret en resposta a una pregunta d'Unió Mallorquina i ha puntualitzat que la nova normativa assumirà les modificacions requerides pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears.
La consellera ha destacat que "per primer cop" un decret relacionat amb la llengua compta amb el beneplàcit de la majoria dels sindicats: CCOO, UGT i STEI.
dilluns, 9 de juny del 2008
Gran èxit de les Trobades d'Escola Valenciana
Escola Valenciana tanca les Trobades amb una gran assistència
"El valencià és futur" ha estat el lema triat enguany
Vilaweb, 08/06/2008
Escola Valenciana ha posat, aquest cap de setmana, punt i final a les Trobades per l'educació, la cultura i la llengua, en què hi han participat prop de dues-centes mil persones. Una gran assistència que atribueixen a l'aposta de les famílies valencianes per l'ensenyament en valencià: "és l'únic que garanteix la competència en valencià i castellà i que facilita l'aprenentatge de l'anglès, i aquesta voluntat no pot ser obviada pel conseller Font de Mora", han dit els organitzadors.
Amb el lema d'enguany, "El valencià és futur", Escola Valenciana ha apostat per un missatge en positiu tot fent una declaració d'intencions. L'entitat assegura que la seva aposta per promoure la llengua en diversos àmbits dóna els seus fruits en la normalització lingüística i cultural del País Valencià.
S'han fet vint-i-nou trobades: a Agost, Albaida, Sollana, Museros, Faura, La Romana, Benicàssim, València, Xixona, Guardamar, Riba Roja, Beniarjó, Beniarbeig, Barcelona, València (universitària), Albal, Canals, Castalla, Faura i Altea. En conjunt, s'han organitzat centenars de tallers i, a més a més, les Trobades han comptat amb més de quaranta-cinc actuacions de La Gira, el festival itinerant de música en valencià. També s'han pogut escoltar relats de conte i s'han vist actuacions teatrals.
"Les Trobades són un dels expositors culturals més importants d'Europa", ha dit el president d'Escola Valenciana Diego Gómez, qui ha recordat que, des que governa el Partit Popular, les Trobades no reben cap mena d'ajuda institucional.
Dijous passat, l'entitat va presentar un informe que revelava que més de 90.000 alumnes d'infantil i primària no poden continuar estudiant en valencià per manca d'oferta.
"El valencià és futur" ha estat el lema triat enguany
Vilaweb, 08/06/2008
Escola Valenciana ha posat, aquest cap de setmana, punt i final a les Trobades per l'educació, la cultura i la llengua, en què hi han participat prop de dues-centes mil persones. Una gran assistència que atribueixen a l'aposta de les famílies valencianes per l'ensenyament en valencià: "és l'únic que garanteix la competència en valencià i castellà i que facilita l'aprenentatge de l'anglès, i aquesta voluntat no pot ser obviada pel conseller Font de Mora", han dit els organitzadors.
Amb el lema d'enguany, "El valencià és futur", Escola Valenciana ha apostat per un missatge en positiu tot fent una declaració d'intencions. L'entitat assegura que la seva aposta per promoure la llengua en diversos àmbits dóna els seus fruits en la normalització lingüística i cultural del País Valencià.
S'han fet vint-i-nou trobades: a Agost, Albaida, Sollana, Museros, Faura, La Romana, Benicàssim, València, Xixona, Guardamar, Riba Roja, Beniarjó, Beniarbeig, Barcelona, València (universitària), Albal, Canals, Castalla, Faura i Altea. En conjunt, s'han organitzat centenars de tallers i, a més a més, les Trobades han comptat amb més de quaranta-cinc actuacions de La Gira, el festival itinerant de música en valencià. També s'han pogut escoltar relats de conte i s'han vist actuacions teatrals.
"Les Trobades són un dels expositors culturals més importants d'Europa", ha dit el president d'Escola Valenciana Diego Gómez, qui ha recordat que, des que governa el Partit Popular, les Trobades no reben cap mena d'ajuda institucional.
Dijous passat, l'entitat va presentar un informe que revelava que més de 90.000 alumnes d'infantil i primària no poden continuar estudiant en valencià per manca d'oferta.
diumenge, 8 de juny del 2008
Manquen milers de places per estudiar en valencià!
No es pot estudiar en valencià
Vilaweb, 06/06/2008
Desenes de milers d'alumnes no poden estudiar en valencià per manca d'oferta
Segons un estudi d'Escola Valenciana, la matrícula en valencià superaria els 220.000 alumnes d'ací a cinc anys.
Més de 93.000 alumnes del País Valencià no poden estudiar en valencià per manca d'oferta d'ensenyament en aquesta llengua. Aquesta és una de les conclusions d'un estudi sobre la demanda d'ensenyament en valencià per al curs vinent, presentat per Escola Valenciana-Federació d'Associacions per la Llengua (FEV). El document també revela que, si els pares que ho desitgen poguessin matricular els seus fills en valencià, d'ací a cinc anys hi hauria 220.000 alumnes matriculats, en lloc dels 128.000 actuals.
L'estudi se centra en les preferències de les famílies per les escoles que ofereixen ensenyament en valencià. Basat en 600 centres escolars de més de 150 municipis que superen els 3.000 habitants, es fixa, sobretot, en la matriculació d'alumnes de la primera etapa d'educació infantil.
A la llum d'aquest estudi, els pares opten, en primera instància, pel valencià si la Conselleria d'Educació els n'ofereix la possibilitat. Per tant, si hi hagués ensenyament en valencià a tots els centres, la demanda potencial seria d'un 52% del total (222.406 alumnes). Una xifra que, com assenyala el president d'Escola Valenciana, Diego Gómez, contrasta amb el 128.706 alumnes actuals.
En virtut d'aquestes dades, Escola Valenciana entén que hi ha una vulneració dels drets lingüístics i educatius de les famílies que opten per l'ensenyament en valencià.
Vilaweb, 06/06/2008
Desenes de milers d'alumnes no poden estudiar en valencià per manca d'oferta
Segons un estudi d'Escola Valenciana, la matrícula en valencià superaria els 220.000 alumnes d'ací a cinc anys.
Més de 93.000 alumnes del País Valencià no poden estudiar en valencià per manca d'oferta d'ensenyament en aquesta llengua. Aquesta és una de les conclusions d'un estudi sobre la demanda d'ensenyament en valencià per al curs vinent, presentat per Escola Valenciana-Federació d'Associacions per la Llengua (FEV). El document també revela que, si els pares que ho desitgen poguessin matricular els seus fills en valencià, d'ací a cinc anys hi hauria 220.000 alumnes matriculats, en lloc dels 128.000 actuals.
L'estudi se centra en les preferències de les famílies per les escoles que ofereixen ensenyament en valencià. Basat en 600 centres escolars de més de 150 municipis que superen els 3.000 habitants, es fixa, sobretot, en la matriculació d'alumnes de la primera etapa d'educació infantil.
A la llum d'aquest estudi, els pares opten, en primera instància, pel valencià si la Conselleria d'Educació els n'ofereix la possibilitat. Per tant, si hi hagués ensenyament en valencià a tots els centres, la demanda potencial seria d'un 52% del total (222.406 alumnes). Una xifra que, com assenyala el president d'Escola Valenciana, Diego Gómez, contrasta amb el 128.706 alumnes actuals.
En virtut d'aquestes dades, Escola Valenciana entén que hi ha una vulneració dels drets lingüístics i educatius de les famílies que opten per l'ensenyament en valencià.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)