Els estudiants volen que s'exigeixi el català

Els estudiants volen que s'exigeixi el català als professors d'universitat

Des de les universitats no es veu gaire bé tot plegat

Directe!cat, 10.10.2007

Molts professors d'universitat fan les seves classes en castellà. I quan diem molts, són molts! Ara, des de dos sindicats d'estudiants, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans i Estudiants en Acció volen 'anar més enllà de simples propostes i legislar' sobre el català, i alhora 'desplegar' l'article 6.4 de la LUC per exigir el català als professors. Des de l'Associació de Joves Estudiants de Catalunya s'han mostrat a favor que s''exigeixi a tots els alumnes coneixements de català i castellà' perquè és 'bo per a la integració'.
El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i Estudiants en Acció van coincidir ahir a qualificar de 'poruga i covarda' la proposta de la comissionada per a Universitats, Blanca Palmada, que les universitats convoquin exàmens de català i castellà als alumnes estrangers a partir del curs que ve. Per Adrià Castellví, del SEPC, cal 'anar més enllà de simples propostes i legislar' sobre el català, i alhora 'desplegar' l'article 6.4 de la LUC per exigir el català als professors.

Per la seva banda, Estudiants en Acció va qualificar la proposta de 'totalment insuficient i discriminatòria per als alumnes estrangers', ja que s'exclou de saber català els alumnes de l'Estat que vinguin de fora de Catalunya.

Andreu Espínola, secretari general de l'Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC), va criticar que la comissionada posi 'més èmfasi en l'anglès que en les llengües autòctones', i es va mostrar a favor que s''exigeixi a tots els alumnes coneixements de català i castellà' perquè és 'bo per a la integració'.

Des de les universitats no es veu gaire bé tot això. L'excusa perfecte que es posa és que la universitat ha de ser quelcom internacional que no pot tancar-se portes per culpa d'una llengua. A part de ser un argument fal·laç, ja que cada universitat té el seu idioma oficial, només cal veure que us va explicar directe!cat sobre el nombre d'inscripcions a titulacions en català de la UOC.

Sindicats a favor del català com a llengua vehicular

Vilaweb, 11/09/2008
Sindicats de l'ensenyament del país exigeixen que el català sigui la llengua vehicular a l'escola.

Es mostren preocupats pels atacs que ha sofert la llengua

Els sindicats majoritaris de l'ensenyament al nostre país reclamaren ahir a les administracions que el català, amb les respectives varietats dialectals, fos la llengua vehicular a les escoles del territori. USTEC·STEs, STEPV i STEI-I exigiren que es valoressin els programes d'immersió lingüística i que l'executiu espanyol treballés per a conservar el català a l'escola. En feren una especial reivindicació des del País Valencià i les Balears.

Des de les Illes asseguraren que volien promoure que la legislació permetés als estudiants saber català. En aquest sentit, proposaren que el 100% de les matèries s'impartissin en balear, car ara eren la meitat i el castellà 'ja estava garantit'. Afegiren que ningú no ho havia de veure com una agressió, car només volien que el català fos obligatori com ho era la llengua castellana.

Des del País Valencià, el STEPV digué que calia donar resposta al procés d'imposició del castellà, ja que el 25% dels alumnes rebia ensenyament en català i només en l'assignatura de valencià. Afegiren que calia més implicació del sector públic, car a les scoles privades el 100% de l'ensenyament era en castellà.

Des de Catalunya, USTEC-STEs denuncià el clima d'animadversió que hi havia en contra dels petits avenços que feia la llengua catalana.

Un manifest comú

Per aconseguir els objectius, van fer un manifest contrari a les agressions a la llengua i demanaren que s'hi sumessin altres sectors socials. Denunciaren que el català era una llengua minortizada i es mostraren preocupats pels manifestos i inicatives que havien sorgit en contra de la nostra llengua.

Reconeixement del català a la constitució francesa

Vilaweb, dilluns, 21/07/2008
El parlament francès aprova el reconeixement del català a la constitució

L'assemblea i el senat s'han reunit a Versailles per aprovar definitivament la reforma constitucional. S'ha aprovat per un sol vot per sobre del mínim necessari

El parlament francès reunit en congrés a Versailles ha aprovat aquesta tarda el paquet de reformes de la constitució proposades per Nicolas Sarkozy. Entre els punts que hi són continguts, hi ha la inclusió del reconeixement de les 'llengües regionals', entre les quals hi ha el català, a l'article 75. El text reformat ha rebut el vist-i-plau per 539 vots a favor i 357 en contra, de tal manera que s'han superat per tan sols un vot les tres cinquenes parts necessàries per aprovar el text.

El català, llengua comuna

El TSJC ordena l'aplicació de la tercera hora d'espanyol

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ordena l'aplicació de la tercera hora d'espanyol a Primària a partir del curs vinent

És una mesura cautelar del tribunal mentre no hi hagi un pronunciament a fons

Vilaweb, divendres, 04/07/2008

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha ordenat a la conselleria d'Educació que a partir del mes de setembre les escoles de primària apliquin la tercera hora d'espanyol, atenent un recurs presentat per Conviviencia Cívica Catalana. La decisió judicial és una mesura cautelar però no pas un pronunciament sobre el fons de la qüestió. Ara bé, exigeix el compliment de la normativa mentre no hi hagi una decisió en ferm sobre el recurs.

Fa un mes el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) va publicar una ordre que endarreria un any l'aplicació de la tercera hora. Aleshores, les escoles tenien fins al juny del 2009 per presentar el projecte lingüístic, ja que el departament havia donat llibertat als centres per decidir com s'impartia aquesta tercera hora.

Ara el tribunal ha requerit a Educació que adopti les mesures necessàries per garantir que a partir del curs vinent que s'imparteixin 655 hores d'espanyol.

La meitat dels alumnes d’ESO no parla català amb els amics

Només el 66% dels estudiants catalanoparlants de 15 anys utilitzen sempre la llengua pròpia amb les amistats

Un estudi revela que un de cada quatre escolars s’adreça habitualment en castellà al professor

Avui, 19.06.2008

La meitat dels alumnes d’ESO no parlen mai en català amb els amics, siguin de dins del centre o de fora, enfront d’un terç d’estudiants que declaren utilitzar sempre aquesta llengua en la relació amb les amistats. Un de cada tres alumnes que tenen el català com a llengua inicial admet que canvia sovint al castellà quan parla amb els amics, i un altre dels contextos en què hi ha un ús molt baix del català per part dels catalanoparlants és en les activitats extraescolars i socials, en les quals només mantenen el català tres de cada quatre alumnes.

Així ho revela l’Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO de Catalunya, impulsat pel Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, dependent del departament d’Educació, i la secretaria de Política Lingüística, que aborda àmpliament en un dels seus apartats l’ús de la llengua en el context escolar. L’informe, elaborat a partir de les respostes de 1.500 estudiants de 15 anys de 51 centres, conclou que els usos lingüístics amb les amistats són, de lluny, l’àmbit en què hi ha un nombre més elevat de persones que mai no utilitzen el català.
Segons l’informe, malgrat que en la resta d’àmbits escolars la gran majoria d’alumnes catalanoparlants tenen una predisposició més alta que els castellanoparlants a utilitzar la seva primera llengua, en l’ús amb els amistats aquesta tendència es capgira i són els estudiants castellanoparlants els qui mantenen millor la seva llengua inicial.

Llengua “acadèmica”

L’informe constata, en canvi, que el català és la llengua clarament predominant en els contextos acadèmics, especialment a l’hora de fer els exàmens (quatre de cada cinc alumnes els fan sempre en català) i també en els treballs de grup dins l’aula (el 67,7% fan sempre els treballs en català i el 6,2% els hi fan sovint). També és majoritària en els usos “receptius”: tant als llibres de text com en el material escolar i les lectures obligatòries es percep una important presència del català.

D’acord amb l’estudi, fet durant l’any 2006 en el marc d’una àmplia avaluació a la secundària obligatòria, altres usos molt castellanitzats en el context escolar són la llengua que fan servir els alumnes amb el personal d’administració i serveis, i fins i tot la que usen amb el professorat i els tutors, tant dins de l’aula com fora.

En aquest sentit, una altra de les conclusions destacades de l’estudi és que els alumnes utilitzen més el castellà que els seus professors dins l’aula: gairebé un de cada quatre estudiants (24,1%) parlen poc o mai en català quan s’adrecen al professorat, un percentatge que es redueix al 10% en el cas del professorat que mai o gairebé mai utilitza aquesta llengua quan s’adreça al grup d’alumnes.

Dit d’una altra manera: un 75% dels alumnes tenen classes amb professors que utilitzen sempre o gairebé sempre el català dins de l’aula, mentre que només un 65% dels estudiants s’adrecen sempre o molt sovint en català als seus professors.

Pel que fa a la relació amb els tutors, augmenten les respostes en els dos extrems: el dels alumnes que sempre hi parlen en català i el dels que no ho fan mai.

El català de l'Aragó (una carta a El País)

Acusen Iglesias de recolzar "el projecte colonialista" català

Per parlar en català durant una entrevista a TV3

E-notícies, 15/06/08

Un dirigent de la Federación de Asociaciones Culturales de Aragón Oriental, Raúl Vallés Labanda, acusa -en una carta publicada al diari El País- el president d'Aragó, Marcelino Iglesias, de recolzar el "maquiavèl·lic projecte colonialista" de Catalunya sobre la comunitat aragonesa. El motiu és que, segons la carta, "en el matí del dia de la inauguració de l'Expo H2O, el president del Govern d'Aragó, Marcelino Iglesias, entrevistat en directe per la TV3 catalana, ha mantingut tota l'entrevista en català".

S'afegeix que "aquesta actuació, en una conjuntura política normal, no tindria cap altra conseqüència pràctica que més del 90% dels aragonesos no li entendrien, i el 10% restant ho farien realitzant un cert esforç, ja que el que es parla a la zona oriental d'Aragó no és català sinó aragonès, en les seves diverses modalitats, conegut popularment com chapurreau. Aquestes llengües vernacles, com el propi català, el valencià i el balear, són derivades del romanç, i no del català, com propugnen els catalanistes."

També es diu que "tanmateix, en la situació actual, quan l'esborrany de la Llei de Llengües d'Aragó es troba ja en les Corts d'Aragó per ser debatuda i aprovada l'1 de setembre, aquesta actuació, clarament 'catalanista', del senyor Iglesias, constitueix una presa de partit -amb publicitat televisiva- i fa un descarat joc als catalanistes que pretenen -mitjançant una enorme dedicació de recursos econòmics de la Generalitat- que el català sigui considerat 'llengua pròpia d'Aragó', fagocitant i/o transformant les nostres entranyables llengües en un català estàndard".

A la carta s'assegura igualment que "aquest maquiavèl·lic projecte colonialista -recolzat decididament pel nostre president-, cas de dur-se a terme, a més d'un greu error polític, constituiria una traïció per a la gent de la zona oriental d'Aragó, que no franja, com la denominen els catalans. El 1995 la Universitat de Saragossa va realitzar una enquesta entre els habitants de les poblacions en les quals es parlen les nostres llengües i el resultat de la mateixa va ser clarament expressiu i contundent: el 92% van manifestar parlar chapurreau, però no català. Està clar que el senyor Iglesias, per raons que ell sabrà, s'obstina a nedar contracorrent".